Si el 27 de Setembre els que volem fer de Catalunya un nou Estat lliure i democràtic, ho sigui independent, perdem, ja cal que ens calcem. L’Estat espanyol, el seu govern i els espanyols d’arrel castellana, acabaran el que van iniciar al 1714, segur.
Ara la lluita no hauria de ser, si finalment no anem amb la Llista de País, qui treu més Diputats. La lluita s’ha de convertir en l’esforç diari per fer que arribi a totes i cada una de les llars catalanes el perquè volem ser lliures. Tenim dades, tenim fets. Exposem-los. Invertim els minsos recursos de campanya en fer pedagogia de país. Serà una perversió que les eleccions municipals i les del 27 parteixin d’una despesa partidista. Els catalans volen saber. Als convençuts cridar-los perquè ajudin. Per aconseguir la independència no tenim catalans millors o pitjors, ho hi som tots ho farem figa.
Convèncer als indecisos és possible. Amb arguments, amb dades i sobre tot amb claredat. Als contraris ens serà més complicat segur, però si també reben el perquè, si ho fem sense acrituds, amb el diàleg com arma massiva, segur que aconseguirem dues coses, que hi pensin i que els hi quedi clar que d’aquí, de Catalunya, mai hauran de fugir. Aquesta és la grandesa d’una nació que vol ser lliure i viure amb pau.
Nosaltres anirem introduint arguments, identitaris, ideològics, socials i sobre tot de fets, contrastats i incontestables per intentar demostrar que el més assenyat és fer el nostre camí. Camí que pot retrobar-se si així és decideix, però mai per la força sigui del tipus que sigui.
El calaix dels arguments identitaris.
PRIMER. Perquè volem ser. Perquè volem decidir si volem ser altra cosa. Perquè ens mena la democràcia i sobre tot perquè volem un futur diferent al que abans i ara se’ns proposa.
SEGON. Els catalans mai ens hem identificat ni sentit castellans i “l’oferta” com a ciutadans espanyols d’arrel castellana sempre ha estat imposada per la guerra i les armes, essent això antidemocratic.
TERCER. Perquè el caràcter del catalans s’ha conformat all llarg dels segles amb pobles com els bàrbars, grecs, romans, àrabs, jueus, europeus i en temps moderns amb els ciutadans dels distints pobles que habiten a la península Iberica. Perquè som oberts, transversals, pacífics i democràtics i lluny de les imposicions i referències absolutistes. Caràcter que no lliga ni lligarà amb el dels espanyols.
Continuarem.
RSS Feed
