D’acord, no volem la independència per qüestions identitaries, ni per motius econòmics, i si filem prim ni per l’espoli que Espanya ens te sotmesos des de fa 3 segles. Ras i curt, la volem perquè no tenim cap interès ni motiu per ser espanyols. No ens agrada el concepte Espanya, no ens agrada la seva historia, i no ens agrada res que tingui a veure amb Espanya, la espanyolitat i els espanyols que no poden ser altra cosa.
De fet volem la independència per deixar de ser espanyols, cosa que no succeeix, per dret de conquesta militar i aviat farà 300 anys. No cal que ens esmercem explicant que els catalans no hi tenim res en contra dels castellans que no volen ser espanyols, ni dels gallecs ni dels bascos que tampoc ho volen ser. Els catalans som catalans, europeus i del mon democràtic i prou.
Durant la dictadura del genocida franquista i feixista d’en Franco, érem espanyols forçosos. Després de la transició mig imposada i gracies a uns pactes inconfessables, els catalans pensàvem que podríem tenir un encaix a partir d’una nova realitat d’Espanya. Mentida, els espanyols que no poden ser altra cosa, ni canviaran ni faran res perquè les seves futures generacions modifiquin el seu ADN de rel franquista i espanyolista.
El dret a decidir, diuen els espanyols que ja el tenim cada quatre anys, però ens el deixen exercir per ser una comunitat administrativa depenent de Madrid i prou. Espanya imposa les seves regles de joc i són tramposes, doncs ells les accepten i les refusen en funció de si guanyen o no.
Aquest cop, no en tenim prou amb reclamar moderadament el dret a votar, aquest cop i tanmateix com ho varem fer per “la via catalana per la independència” on tots els manifestants reclamàvem la independència sense subterfugis, ara hem d’afegir que volem ser independents per deixar de ser espanyols i que amb la nostra catalanitat i universalitat ens donem per satisfets.
Espanya i els espanyols, que no poden ser altra cosa, han de rebre no l’imput de que no volem ser espanyols per tal o qual cosa, l’han de rebre amb la certesa de que acabi com acabi aquest procés, ha de quedar clar que els catalans mai més serem espanyols.
El nostre concepte i practica de la democràcia, ens obliga ha ser coherents en les nostres pròpies definicions i de la mateixa forma que no volem que se’ns obligui ha ser espanyols, nosaltres tampoc obligarem a ningú que no vulgui que deixi de ser castellà, basc, o gallec. Això si l’espanyolitat imposada i creada per substituir altres realitats, ha de ser rebutjada democràticament de la vida social de la nova Catalunya. Nosaltres hem de voler acords de respecte, de treball i de solidaritat amb tots els ciutadans que formen part de la realitat plurinacional de la península Iberica.
La monarquia borbònica, origen de la fal·làcia espanyola, ha de ser qui signifiqui el seu ocàs. Aconseguir la independència de Catalunya és el principi d’una nova proposta. Treballar des de la llibertat, construir noves realitats és possible, només cal que la resta de pobles de la península també s’emancipin i ho facin democràticament i sobre tot respectant les voluntats dels altres. Un bon principi, sempre pot tenir un bon futur.
| 
|
Som catalans per naturalesa i espanyols per coacció. Joan Camorera
RSS Feed
