El temps i l’oblit són companys de viatge. Conceptes però que no podem menystenir si volem arribar algun dia a ser un Estat lliure, independent i solidari amb qui decidim.
Oblidar que el President Mas, a banda de posar-nos urnes i complir, va fer per patriotisme un pacte amb les CUP: “El seu cap a canvi d’un pacte de legislatura de 18 mesos, on mai votarien amb unionistes espanyols i en contra del Govern i Junts pel Si”. Ho van fer amb els pressupostos, per cert els més socials, i amb el PP, PSOE i Ciutadans, van votar NO.
Les CUP, totes, van trencar el pacte. Credibilitat zero. Ens van comunicar que havien mutat i fins i tot van gosar dir que el pacte ni era tal, ni els termes obligaven. Tractar al President Mas de mentider, quan ell si que va complir, és tant fal·laç com miserable. Be, no deu venir d’aquí, a Convergència menys bonics se’ls hi ha dit de tot.
Sense pressupostos, la llei més important a qualsevol país, i donat que som immersos en un procés per la independència de Catalunya, eren si cab doblement importants.
El President Carles Puigdemont, l’únic que pot convocar eleccions autonòmiques, va decidir que una moció de confiança valia per no trencar el procés. Una moció que necessita com a mínim 68 vots per no anar de cap a unes noves eleccions. Vagi de pas, que potser era el que s’havia d’haver fet al Desembre. Junts pel Si en té 62 i cap garantia de que la resta dels grups del Parlament li facin costat. Obvi, Puigdemont vol la independència i acabar la feina encomanda legítimament pels catalans i el PSOE, el PP, Ciutadans i CSQEP volen tot el contrari.
Seran els de les CUP, altra vegada, els que tindran la clau. Poden fer confiança i poden fer que tot acabi al Setembre.
El posicionament del President en el Ple del Parlament va ser contundent. Proposo una moció de confiança lligada només al mandat popular i al Govern de Catalunya. Ras i curt va dir que no pensava negociar la “Moció” amb cap Grup del Parlament.
Les darreres noticies semblen, i donat que el camí que de vegades és insondable, dir-nos que el President finalment és reunirà amb tots els grups per tractar la moció.
El president pot dir, fer i proposar sempre i quan convingui. El que no toca, insistim no toca, és desdir-se d’allò que és proposa per convicció, per necessitat i per aturar l’embat que els de les CUP van llençar-li, votant no als pressupostos i amb la dreta espanyola.
Reunir-se amb el gruix de l’oposició, no té cap sentit. Ni per cortesia. Van votar no a la seva investidura i mantindran el vet, que ningú ho dubti. Malgrat tot admetem que intercanviar opcions sempre és saludable.
No ens enganyem, són els de les CUP, i ningú més, els que poden fer confiança o no. Si ara, com sembla, Puigdemont vol negociar la moció amb els de les CUP, nosaltres manifestem que el President Puigdemont ja ha perdut i que Junts pel Si tindrà un final que els catalans no ens mereixem.
Emplacem al govern per fer una RUI, el primer semestre del 2017, diuen els cupaires. Ara amb el suport d’una ANC inquietant. No farem un causus belis del full de ruta i fins i tot és despengen dient que el Barcelona Word podria deslligar-se de la moció. El darrer apunt és el més preocupant; Els pressupostos del 2017 no formen part del paquet. Les CUP són sabedors que tenen la paella pel mànec i tot indica que també saben que Junts pel Si claudicarà com ho va fer amb el President Mas per situar el debat i objectius on ells vulguin. Mala peça al taler.
La conclusió, i penosa, és que aquest procés que és difícil, però ple de força, ara ja podem començar a dir que s’assembla més al Dragon Kan, ja conegut que a un procés directe i sense subterfugis. Les CUP volen primer la revolució social i desprès la independència, legítim però inassequible, i sinó que els preguntin als dos tripartits d’esquerres.
Ho sento President discrepo hi hem veig amb l’obligació de fer-ho públic. “Mantingui la seva posició. Expliqui si existeix alguna modificació al full de ruta, cosa que només pot venir del seu Grup, Junts pel Si, i que els de les CUP és facin la foto, o al costat dels independentistes o amb els espanyols unionistes i si no ens en sortim, eleccions”.
Els de les CUP, no són de fiar. No respecten els acords. Els de les CUP no s’han guanyat que vostè baixi al seu nivell i els votants no ens mereixem d’aquí al Setembre un altre sainet.
Tothom ho entendria i segur que els de les CUP rebrien el correctiu electoral adequat. Portem més tres segles i segur que no vindrà d’una estona més, però prou xantatge dels que diuen que volen la independència i després votant amb els que no.
RSS Feed
