A aquestes alçades la mala maror permanent i insistent dins del mon independentista, no existiria si haguéssim anat estratègicament junts, cosa que ens podria haver aconseguit i mantingut, per exemple i sense entrebancs, el Govern, el Parlament, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, els Ajuntaments de San Cugat, Figueres, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i segur que la força independentista seria la primera força, no com ara que ho són els de Ciutadans.
Si haguéssim anat junts, ara, com a mínim tindríem 23 diputats al Congrés espanyol. Ara tenim 13 de ER, 8 de JxCat i 2 de les CUP.
Junts per fer que Rajoy i el seu govern caigués amb una moció de censura a canvi de res i el que és pitjor sense una petita indicació per acabar amb la repressió que patim i sembla patirem i separats per defensar les urnes, els drets, la fi de la repressió i l’alliberament immediat de l’Oriol Junqueras i declarar políticament el judici nul.
ER ha consumat, només per una taula i promeses vagues, de moment investir al Pedro Sánchez. Ho ha fet en nom del partit i del Govern. El partit ho ha beneït al seu Consell Nacional. El MHP Quim Torra no.
Un dels arguments per construir el relat i la seva bondat, és que fent President al Sánchez, és tanquen unes noves eleccions, i que la dreta més la ultra dreta espanyola és fessin amb el poder. Oblidar que Sánchez va tenir a les seves mans evitar que Vox tingui 52 diputats, és un greu error.
El resultat és obvi, la pretesa unitat al Govern, al Parlament i a institucions varies és nul·la. El govern espanyol tindrà la seva estabilitat, i de moment a Catalunya la via repressiva continua dins i fora del Estat espanyol i creiem que els presos ho continuaran sent i durant temps.
Sense la unitat estratègica, ja ens podem oblidar que des de el Parlament s’implementi o proclami res que suposi una confrontació amb Espanya i el seu Estat. ER ha finiquitat la mobilització i s’ha instaurat un nou període autonòmic que en cap cas acaba amb l’espoli i la repressió.
Som on som i la capacitat per aclarir-nos, per castigar o per beneir és fa posant urnes. President posi les urnes, i com va dir vostè, que la veritat ens faci lliures i que el poble català decideixi, amb ER i la seva estratègia o amb vostè i el MHP Carles Puigdemont. Si vostè només fa declaracions i no convoca eleccions, ens haurà d’explicar i molt be perquè no ho fa, sobre tot tenint ara i molt clar que ER va per un costat i JxCat per un altra.
RSS Feed
