19 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Si jo fos el President de Catalunya, faria exactament el mateix que l’actual president Artur Mas. Agafar-me hem “sornegueria” l’oferiment del cap de l’oposició i a l’hora sostén del Govern. Cap No. Els del No estan instal·lats a Madrid. Això si d’excuses per evitar la immediatesa ni han de petites i de grosses. No fer-ne servir cap és però el més intel·ligent. “Ho estudiarem i veurem si la proposta s’ajusta a les necessitats per governar”. Resposta a la proposta per entrar ara al govern.
Dos anys amb minoria i amb un pacte de legislatura pels quatre anys, ho fins la consulta, ha suposat un desgast d’imatge i de partit, segons enquestes, gens menyspreables. Tot i així s’ha governat, s’han fet pressupostos i s’han aprovat algunes lleis i proclames. Sempre amb l’Estat espanyol i el seu govern a la contra. Els que no han governat, proclamant que són els garants del procés, n’han tingut prou per no desgastar-se en no ser-hi.
Alguns proclamen que fer l’esforç de pactar amb aquells que és caguen a les calçes, que són de dretes, i que tenen masses pedres a la motxilla, ha estat suficient. Si aquesta tesis servia abans, ara també. A no ser que és faci un reconeixement públic de que el President és el que lidera el procés polític i que per damunt de tot complirà els compromisos subscrits. No fer-ho allibera al President de qualsevol compromís proposat els darrers dos anys.
Si finalment és convoca la consulta, qui ho farà és el President, l’èxit immediat serà del govern que presideix Artur Mas. La logística, i que tot estigui a punt, és responsabilitat exclusiva del govern i els que no hi són en cap cas en podran gaudir ni treure’n cap rendibilitat.
Proposar, demanar ara ser al govern per blindar la consulta, torna ha ser més del mateix. Continuem amb la desconfiança com element antagònic de compromís. Al govern, si és per governar i prendre decisions, encara que no tingui cap benefici partidista ni redit electoral. En cap cas per un únic motiu.
“Si jo fos el President, els donaria llargues finament. Tant finament com sigui possible, això si sense arribar al que alguns varen fer per evitar la candidatura unitària a les eleccions europees”.
Arriben moments on les decisions marcaran el que queda del procés. Segur que el primer que trenqui la porcellana fina, lleparà, i no precisament gelats.
“Si jo fos el President, creuria que alguns tenen la pretensió de que amb faci l’araquiri polític voluntàriament. D’una forma o d’altra, alguns intenten posar-me a la picota i tant s’ha val si signo el decret convocant a la consulta o no”.
De fet insinuen que si les urnes no és posen “jo en serè el culpable”. Si no fem desobediència i confrontació jo en serè el culpable i evidentment si proposo l’alternativa per superar els problemes i incògnites d’una consulta no referendaria, ni amb conseqüències jurídiques, també seré l’únic culpable.
“Soc el President de la Generalitat de Catalunya”. He complert totes i cada una de les proclames meves, així com el programa electoral del meu partit. Mai s’havia arribat on som ara i tot i així encara alguns dubten i escampen núvols amb intencions no explicades de com és respondrà i en quins termes davant els esdeveniments.
“Ara i per que quedi clar, declaro amb tota la solemnitat del que soc capaç, que faré tot el que estigui amb les meves mans per que el 9 de Novembre tinguem consulta i urnes, respectant la legalitat. De que no conduiré ni portaré als catalans i catalanes a cap cul de sac o carreró sense sortida. De que la meva aposta política i de forma irreversible és aconseguir la Independència de Catalunya. I que quan aconseguim aquesta fita, la meva carrera política s’haurà acabat”.
“Finalment, proclamo que CDC ha fet la seva catarsis, i resta pendent un Congrés extraordinari per legitimar el final del procés i per decidir com ha de ser el nou Estat d’una República catalana lliure i democràtica i que jo participaré activament com un afiliat més”.
Si jo fos President faria exactament el que ara s’està fent. Tenim Procés perquè tenim un poble conscienciat i mobilitzat i tenim Procés perquè tenim el lideratge i President, Artur Mas, que ja ens parla com un patriota i un lluitador per la llibertat del poble català.
Si jo fos el President de Catalunya, faria exactament el mateix que l’actual president Artur Mas. Agafar-me hem “sornegueria” l’oferiment del cap de l’oposició i a l’hora sostén del Govern. Cap No. Els del No estan instal·lats a Madrid. Això si d’excuses per evitar la immediatesa ni han de petites i de grosses. No fer-ne servir cap és però el més intel·ligent. “Ho estudiarem i veurem si la proposta s’ajusta a les necessitats per governar”. Resposta a la proposta per entrar ara al govern.
Dos anys amb minoria i amb un pacte de legislatura pels quatre anys, ho fins la consulta, ha suposat un desgast d’imatge i de partit, segons enquestes, gens menyspreables. Tot i així s’ha governat, s’han fet pressupostos i s’han aprovat algunes lleis i proclames. Sempre amb l’Estat espanyol i el seu govern a la contra. Els que no han governat, proclamant que són els garants del procés, n’han tingut prou per no desgastar-se en no ser-hi.
Alguns proclamen que fer l’esforç de pactar amb aquells que és caguen a les calçes, que són de dretes, i que tenen masses pedres a la motxilla, ha estat suficient. Si aquesta tesis servia abans, ara també. A no ser que és faci un reconeixement públic de que el President és el que lidera el procés polític i que per damunt de tot complirà els compromisos subscrits. No fer-ho allibera al President de qualsevol compromís proposat els darrers dos anys.
Si finalment és convoca la consulta, qui ho farà és el President, l’èxit immediat serà del govern que presideix Artur Mas. La logística, i que tot estigui a punt, és responsabilitat exclusiva del govern i els que no hi són en cap cas en podran gaudir ni treure’n cap rendibilitat.
Proposar, demanar ara ser al govern per blindar la consulta, torna ha ser més del mateix. Continuem amb la desconfiança com element antagònic de compromís. Al govern, si és per governar i prendre decisions, encara que no tingui cap benefici partidista ni redit electoral. En cap cas per un únic motiu.
“Si jo fos el President, els donaria llargues finament. Tant finament com sigui possible, això si sense arribar al que alguns varen fer per evitar la candidatura unitària a les eleccions europees”.
Arriben moments on les decisions marcaran el que queda del procés. Segur que el primer que trenqui la porcellana fina, lleparà, i no precisament gelats.
“Si jo fos el President, creuria que alguns tenen la pretensió de que amb faci l’araquiri polític voluntàriament. D’una forma o d’altra, alguns intenten posar-me a la picota i tant s’ha val si signo el decret convocant a la consulta o no”.
De fet insinuen que si les urnes no és posen “jo en serè el culpable”. Si no fem desobediència i confrontació jo en serè el culpable i evidentment si proposo l’alternativa per superar els problemes i incògnites d’una consulta no referendaria, ni amb conseqüències jurídiques, també seré l’únic culpable.
“Soc el President de la Generalitat de Catalunya”. He complert totes i cada una de les proclames meves, així com el programa electoral del meu partit. Mai s’havia arribat on som ara i tot i així encara alguns dubten i escampen núvols amb intencions no explicades de com és respondrà i en quins termes davant els esdeveniments.
“Ara i per que quedi clar, declaro amb tota la solemnitat del que soc capaç, que faré tot el que estigui amb les meves mans per que el 9 de Novembre tinguem consulta i urnes, respectant la legalitat. De que no conduiré ni portaré als catalans i catalanes a cap cul de sac o carreró sense sortida. De que la meva aposta política i de forma irreversible és aconseguir la Independència de Catalunya. I que quan aconseguim aquesta fita, la meva carrera política s’haurà acabat”.
“Finalment, proclamo que CDC ha fet la seva catarsis, i resta pendent un Congrés extraordinari per legitimar el final del procés i per decidir com ha de ser el nou Estat d’una República catalana lliure i democràtica i que jo participaré activament com un afiliat més”.
Si jo fos President faria exactament el que ara s’està fent. Tenim Procés perquè tenim un poble conscienciat i mobilitzat i tenim Procés perquè tenim el lideratge i President, Artur Mas, que ja ens parla com un patriota i un lluitador per la llibertat del poble català.
RSS Feed
