25 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Certament dec ser d’aquells catalans que naveguen per alguna galàxia llunyana, hi ho faig abans que mi enviïn. Segur que la meva capacitat analítica ha de millorar i molt, però tot i així, no ho entenc, ni per estratègia, ni per tacticisme ni per partidisme i menys per patriotisme, entenc algunes de les coses que diu el President de ERC, però d’altres i molt serioses no, i això em preocupa.
No voldria que pugues semblar que i tinc cosa anímica o personal amb l’Oriol Junqueras, res més lluny. Són algunes invectives, apreciacions o sentencies, anomenem-lo com vulgueu, que fa que de sobta quedi gairebé en un “estat de xoc”. Que consti que no és un fenomen nou.
La darrera campanya electoral, en Junqueras va utilitzar reiteradament que calia votar-lo per controlar al President Artur Mas i el procés, sense dir-ho, deixant entreveure una malfiança vers el President. El resultat tothom el sap, afebliment del President i un ressorgiment de ERC. Res a dir encara no ens hi jugàvem gaire cosa. Calia embastar el dret a decidir amb la data i pregunta inclòs.
El President Mas, proposa a ERC que entrin a formar part del Govern de la Generalitat, la resposta taxativa de ERC va ser “políticament correcta”, no. Defensen que faran millor paper controlant el paper de l’oposició.
Un pacte de legislatura, on ERC basa la seva fortalesa amb establir data i pregunta de la consulta. Altra cop la malfiança treu cap. Soterradament, com si CiU i el president Mas no hi tinguessin res a veure, és ven l’acord. Estem complint allò del promès en campanya electoral i el paper per fer majoria al Parlament és basic i qui ho fa possible des de l’òptica independentista és ERC.
CDC i el seu president que a la vegada ho és de Catalunya, Artur Mas, proposa bastir una candidatura per fer front a les eleccions Europees. Altra cop és ERC qui diu no i que ja construirem la unitat d’acció des de cada proposta política.
La darrera sentencia, d’en Junqueras és més preocupant: “Per estar al govern cal una sintonia total”.
No sabem si el que vol dir és que un govern fort només te sentit en moments excepcionals i ara no hi som. Ho pot ser que per triomfar i aconseguir la independència no cal que el procés és construeixi transversalment.
De fet i per segona vegada ERC, mostra no tenir cap interès per compartir el desgast que suposen les retallades i no tenir ni cinc de calaix. No volen ser ni formar part del govern de Catalunya i talment sembla que menyspreen el moment on som instal·lats, suportant totes les andanades d’un Estat espanyol, un govern espanyol, totes les seves institucions, més el PP, el PSOE i espanyols varis. Per ells faran.
No li recordarem la quantitat de governs que han governat amb coalició a diversos Estat de la Unió europea. Quan la responsabilitat de gestió ho reclama cal ser-hi. Quan la situació política és excepcional com la nostra que volem passar de ser una Regió espanyola o Comunitat Autònoma a ser lliures i Estat, cal ser-hi. Quan la societat civil actua mesuradament i responsablement de forma transversal, i és el President, màxim líder del procés que demana fer pinya, cal ser-hi.
Quan el President de Catalunya i de forma solemne, públicament i per escrit, ha demanat tot el suport per acabar el procés i acabat donaria per enllestida la seva carrera política i que ho deia per que quedes clar que no demanava un suport de futur, sinó per ara, per enllestir el procés en les millors garanties i menors entrebancs, és de justícia fer-li costat.
Senyor Oriol Junqueras, vostè podrà no tenir sintonia total amb el President, només faltaria, però el que vostè no pot fer és utilitzar aquesta excusa per no assumir el cost de governar i donar més força al nostre líder, que ho és institucional i de la força política més votada. ERC te un pacte de legislatura amb CiU i tampoc que sapiguem tenen gaire sintonia amb els d’Unió i tot i així hi sou. No fer costat al President quan ho demana, dir que la sintonia no és total per governar, ara no serveix al President i més tard pot deixar de ser imprescindible.
Certament dec ser d’aquells catalans que naveguen per alguna galàxia llunyana, hi ho faig abans que mi enviïn. Segur que la meva capacitat analítica ha de millorar i molt, però tot i així, no ho entenc, ni per estratègia, ni per tacticisme ni per partidisme i menys per patriotisme, entenc algunes de les coses que diu el President de ERC, però d’altres i molt serioses no, i això em preocupa.
No voldria que pugues semblar que i tinc cosa anímica o personal amb l’Oriol Junqueras, res més lluny. Són algunes invectives, apreciacions o sentencies, anomenem-lo com vulgueu, que fa que de sobta quedi gairebé en un “estat de xoc”. Que consti que no és un fenomen nou.
La darrera campanya electoral, en Junqueras va utilitzar reiteradament que calia votar-lo per controlar al President Artur Mas i el procés, sense dir-ho, deixant entreveure una malfiança vers el President. El resultat tothom el sap, afebliment del President i un ressorgiment de ERC. Res a dir encara no ens hi jugàvem gaire cosa. Calia embastar el dret a decidir amb la data i pregunta inclòs.
El President Mas, proposa a ERC que entrin a formar part del Govern de la Generalitat, la resposta taxativa de ERC va ser “políticament correcta”, no. Defensen que faran millor paper controlant el paper de l’oposició.
Un pacte de legislatura, on ERC basa la seva fortalesa amb establir data i pregunta de la consulta. Altra cop la malfiança treu cap. Soterradament, com si CiU i el president Mas no hi tinguessin res a veure, és ven l’acord. Estem complint allò del promès en campanya electoral i el paper per fer majoria al Parlament és basic i qui ho fa possible des de l’òptica independentista és ERC.
CDC i el seu president que a la vegada ho és de Catalunya, Artur Mas, proposa bastir una candidatura per fer front a les eleccions Europees. Altra cop és ERC qui diu no i que ja construirem la unitat d’acció des de cada proposta política.
La darrera sentencia, d’en Junqueras és més preocupant: “Per estar al govern cal una sintonia total”.
No sabem si el que vol dir és que un govern fort només te sentit en moments excepcionals i ara no hi som. Ho pot ser que per triomfar i aconseguir la independència no cal que el procés és construeixi transversalment.
De fet i per segona vegada ERC, mostra no tenir cap interès per compartir el desgast que suposen les retallades i no tenir ni cinc de calaix. No volen ser ni formar part del govern de Catalunya i talment sembla que menyspreen el moment on som instal·lats, suportant totes les andanades d’un Estat espanyol, un govern espanyol, totes les seves institucions, més el PP, el PSOE i espanyols varis. Per ells faran.
No li recordarem la quantitat de governs que han governat amb coalició a diversos Estat de la Unió europea. Quan la responsabilitat de gestió ho reclama cal ser-hi. Quan la situació política és excepcional com la nostra que volem passar de ser una Regió espanyola o Comunitat Autònoma a ser lliures i Estat, cal ser-hi. Quan la societat civil actua mesuradament i responsablement de forma transversal, i és el President, màxim líder del procés que demana fer pinya, cal ser-hi.
Quan el President de Catalunya i de forma solemne, públicament i per escrit, ha demanat tot el suport per acabar el procés i acabat donaria per enllestida la seva carrera política i que ho deia per que quedes clar que no demanava un suport de futur, sinó per ara, per enllestir el procés en les millors garanties i menors entrebancs, és de justícia fer-li costat.
Senyor Oriol Junqueras, vostè podrà no tenir sintonia total amb el President, només faltaria, però el que vostè no pot fer és utilitzar aquesta excusa per no assumir el cost de governar i donar més força al nostre líder, que ho és institucional i de la força política més votada. ERC te un pacte de legislatura amb CiU i tampoc que sapiguem tenen gaire sintonia amb els d’Unió i tot i així hi sou. No fer costat al President quan ho demana, dir que la sintonia no és total per governar, ara no serveix al President i més tard pot deixar de ser imprescindible.
RSS Feed
