
Que aquest cop va en serio i que les noves fornades de catalans han perdut la por a les amenaces també va de debò. Qui pensés, no ja en les dificultats de legalitat, permisos, o acords, que serien la font de tots els problemes, senzillament s’equivocava. Els nostres problemes i un “hipotètic retrocés”, ho poden ser en funció de la nostra debilitat patriòtica i de memòria.
Ens explicarem. Arguments, raons en tenim per omplir el que vulguem. Espoli, llengua, infraestructures, Madrid ho decideix tot, invasió de competències, ofec econòmic, espanyolització dels nens i nenes catalans, re centralització de les competències, persecució política i policial a tot allò que sigui català, imposició a la justícia del castellà.........
Els altres, els espanyols que no poden ser altra cosa, unionistes, federalistes, con federalistes, autonomistes i dependents, només ens ofereixen més del mateix i una hipotètica reforma constitucional, que no pot ser, doncs d’entrada el PP si oposa, en cap cas resol cap dels arguments i raons que tenim els catalans per fugir d’un estat que ni ens vol ni és solidari amb nosaltres. En Rubalcaba, ens nega el dret a decidir i un finançament que suposi recaptar, controlar i liquidar els nostres impostos. De fet i com sempre volen tot el poder instal·lat a Madrid.
Tenen diners, tenen el poder institucional d’un estat mediocre i de baixa qualitat democràtica, tenen el control dels mitjans de comunicació més importants arreu de la península, El País, La Razón, El Mundo, l’ABC, El Periódico, La Vanguardia española, Intereconomia, i la dels capellans i ni així concentren més de 30.000 persones a Barcelona a favor de la seva Espanya. Amb tot l’únic que poden fer és crear opinió, però ara a Catalunya, la ciutadania està polititzada i no és deixa entabanar així com així.
Veure com regions espanyoles és permeten el luxe de baixar impostos, de donar més servei sanitari, de millorar els recursos escolars i fins i tot ampliar el seu funcionariat, són els fets que ratifiquen el perquè volem fugir d’aquesta Espanya, intolerant i insolidària amb Catalunya. Els catalans saben que som aportadors nets a les arques de l’estat i som els únics que per poder afrontar les despeses ho hem de fer retallant a tort hi ha dret. Ara els catalans comencen ha saber que la culpa de les retallades, ve de Madrid.
Però tot i així, aquest cop guanyarem els que democràticament i amb raons estem proposant un nou futur. Catalunya no ha encaixat mai en termes catalans a Espanya, i ara no nomes ens juguem continuar com a poble, ens juguem el ser com som, només cal que tinguem memòria.
Quan un país està dominat per un altre es pot considerar que moralment està en guerra. Heribert Barrera