És tan elemental i d’una obvietat que fins i tot posar-ho en dubta és irracional i antidemocràtic. Negar que el poble català faci us d’un dret internacional i democràtic que és el de votar, suposa i constata pels que defensen la negativa, que tenen uns conceptes de la “democràcia” dels anys 1940 al 1975, just quan regnava Franco i ningú votava.
Els espanyols neguen la major per qüestions estrictament constitucionals i menteixen. Defensen que la negativa al dret ha votar, ho diu una llei, sense esmentar que la llei la fan les persones. Obviar que les persones tenen el dret sagrat, en democràcia clar, al vot, fer negació d’aquest dret, només és exclusiu de països totalitaris i dels seus aprenents.
Cal insistir, ara mateix a Catalunya tenim tres blocs ven definits al Parlament. El que volen que el poble català decideixi el seu futur amb la nostra legalitat i si pot ser d’acord amb l’estat espanyol millor, els que volem el dret ha decidir autoritzat per l’estat espanyo i si no res, i finalment tenim els que no volen en cap cas que els catalans votem i sobre tot que no deixem de ser espanyols.
Ara be, també tenim el bloc no contable i fora del Parlament que n’és majoria. L’anomenen societat civil. L’11 de Setembre del 2010 i del 2012 no van ser en cap cas espurnes d’un dia d’estiu, van ser la constatació de tot un poble que va dir prou i ara aquesta majoria vol enfrontar-se legítimament i democràticament amb els que volen ser espanyols i dependre d’un estat jacobí i recentralitzador.
Franco, el genocida, va fer un cop d’estat i una guerra civil, l’excusa, Espanya és trenca i els nacionalistes, comunistes i massons n’eren els culpables. No ens cansarem de repetir-ho. Els espanols de Castella, més els reconvertits, són els responsables dels conflictes seculars que la “pell de brau” pateix des de fa segles. Volen espanyols i el castellà com llengua hegemònica i avui podem comprovar tots i cada un dels passos que els dos partits majoritaris espanyols en fan per exterminar tot allò que surti del guio espanyol castellà.
El bloc dels que volen una consulta amb permís, són els pitjors, volen expressar que són demòcrates, i paral·lelament no paren de dir que ells volen una Espanya única, això si federal. Al mateix temps no paren de criticar als que volen fer una consulta i exposar que volen que Catalunya sigui un Estat lliure, vaja independent.
Ens diuen que tot és complicat, que ens costarà, que patirem, que res és fàcil, però que tot és possible, que tinguem paciència, que aquest procés necessita que ens carreguem de raons, que hem de ser una gran majoria. De moment fem costat, però no poseu en perill el procés, la paciència i anar posant la galta te un límit i per primer cop volem guanyar. Estem farts de perdre i ser l’ase dels cops.
Tot plegat ens porta al punt de sortida, “la transició espanyola”. “Una transició pactada” diuen, on culpables de tota mena no pagaran pena, on és legitimarà un cop d’estat i totes les seves derivades. Un pacte il·legítim dut a terme per les castes burgeses catalanes (1) i una esquerra avida de tenir un paper determinant en el nou escenari. Ells legalitzaven una transició d’un regim criminal a un de “democràtic”. Certament l’operació de moment els i ha sortit prou be.
Reconèixer, legitimar i legalitzar que la sobirania resideix en els espanyols, és el que van fer catalans com el Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana) i Jordi Solé Tura (PCE), ho van defensar amb la proposta que van fer de Constitució espanyola. Cal saber que les primeres eleccions, és van fer sense garanties democràtiques i fins i tot partits com ERC eren il·legals.
En M. Roca i en J. S. Tura, són els responsables de que a dia d’avui els catalans siguem esclaus d’una constitució espanyola, ells d’una tacada ens convertien amb espanyols i borbònics, amb el suport referendat dels espanyols. Aquest cop els botiflers venien a tot un poble. La nostra historia, els nostres màrtirs, els nostres pares i avis que ens han transmès la llengua i cultura de sobte no valia, érem els nous espanyols, Franco altra cop torna ha guanyar, ens col·loca altra cop als borbons, el seu llegat és mante indemne i el que és pitjor els delinqüents franquistes, són legalitzats amb “patilla democràtica” per portar les regnes del nou estat.
Res és casual i quan la monarquia borbònica encarrega la defensa d’una de les seves filles imputada per corrupció, al grup Roca advocats, ho fa a un espanyol i borbó de soca-rel, altrament no s’entendria. Mai s’encarregaria la defensa de la institució als enemics republicans. Ara ja no parlem de casualitats, la des imputació de la filla dels borbons i l’èxit de la defensa, ho confirma, l’estat espanyol mai ha estat democràtic i les prebendes i beneficis en són a l’ordre del dia.
La Cospedal avui ha estat taxativa i precisa, només existeix un poble sobirà, l’espanyol i el poble espanyol mai reconeixerà cap altra sobirania. Pot ser cal fer un recull de premsa i escampar-lo arreu, aviem si finalment ens carreguem de raons nosaltres i decidim convertir el grup majoritari no contable en determinant. Relaxar-se amb la interpretació de l’11 de Setembre i amb el resultat del 25 de Novembre, ara i en front dels envits espanyols seria un fracàs.
(1) Referència treta del llibre L’OASI CATALÀ, de Pere Cullell i Andreu Farràs.
Els espanyols neguen la major per qüestions estrictament constitucionals i menteixen. Defensen que la negativa al dret ha votar, ho diu una llei, sense esmentar que la llei la fan les persones. Obviar que les persones tenen el dret sagrat, en democràcia clar, al vot, fer negació d’aquest dret, només és exclusiu de països totalitaris i dels seus aprenents.
Cal insistir, ara mateix a Catalunya tenim tres blocs ven definits al Parlament. El que volen que el poble català decideixi el seu futur amb la nostra legalitat i si pot ser d’acord amb l’estat espanyol millor, els que volem el dret ha decidir autoritzat per l’estat espanyo i si no res, i finalment tenim els que no volen en cap cas que els catalans votem i sobre tot que no deixem de ser espanyols.
Ara be, també tenim el bloc no contable i fora del Parlament que n’és majoria. L’anomenen societat civil. L’11 de Setembre del 2010 i del 2012 no van ser en cap cas espurnes d’un dia d’estiu, van ser la constatació de tot un poble que va dir prou i ara aquesta majoria vol enfrontar-se legítimament i democràticament amb els que volen ser espanyols i dependre d’un estat jacobí i recentralitzador.
Franco, el genocida, va fer un cop d’estat i una guerra civil, l’excusa, Espanya és trenca i els nacionalistes, comunistes i massons n’eren els culpables. No ens cansarem de repetir-ho. Els espanols de Castella, més els reconvertits, són els responsables dels conflictes seculars que la “pell de brau” pateix des de fa segles. Volen espanyols i el castellà com llengua hegemònica i avui podem comprovar tots i cada un dels passos que els dos partits majoritaris espanyols en fan per exterminar tot allò que surti del guio espanyol castellà.
El bloc dels que volen una consulta amb permís, són els pitjors, volen expressar que són demòcrates, i paral·lelament no paren de dir que ells volen una Espanya única, això si federal. Al mateix temps no paren de criticar als que volen fer una consulta i exposar que volen que Catalunya sigui un Estat lliure, vaja independent.
Ens diuen que tot és complicat, que ens costarà, que patirem, que res és fàcil, però que tot és possible, que tinguem paciència, que aquest procés necessita que ens carreguem de raons, que hem de ser una gran majoria. De moment fem costat, però no poseu en perill el procés, la paciència i anar posant la galta te un límit i per primer cop volem guanyar. Estem farts de perdre i ser l’ase dels cops.
Tot plegat ens porta al punt de sortida, “la transició espanyola”. “Una transició pactada” diuen, on culpables de tota mena no pagaran pena, on és legitimarà un cop d’estat i totes les seves derivades. Un pacte il·legítim dut a terme per les castes burgeses catalanes (1) i una esquerra avida de tenir un paper determinant en el nou escenari. Ells legalitzaven una transició d’un regim criminal a un de “democràtic”. Certament l’operació de moment els i ha sortit prou be.
Reconèixer, legitimar i legalitzar que la sobirania resideix en els espanyols, és el que van fer catalans com el Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana) i Jordi Solé Tura (PCE), ho van defensar amb la proposta que van fer de Constitució espanyola. Cal saber que les primeres eleccions, és van fer sense garanties democràtiques i fins i tot partits com ERC eren il·legals.
En M. Roca i en J. S. Tura, són els responsables de que a dia d’avui els catalans siguem esclaus d’una constitució espanyola, ells d’una tacada ens convertien amb espanyols i borbònics, amb el suport referendat dels espanyols. Aquest cop els botiflers venien a tot un poble. La nostra historia, els nostres màrtirs, els nostres pares i avis que ens han transmès la llengua i cultura de sobte no valia, érem els nous espanyols, Franco altra cop torna ha guanyar, ens col·loca altra cop als borbons, el seu llegat és mante indemne i el que és pitjor els delinqüents franquistes, són legalitzats amb “patilla democràtica” per portar les regnes del nou estat.
Res és casual i quan la monarquia borbònica encarrega la defensa d’una de les seves filles imputada per corrupció, al grup Roca advocats, ho fa a un espanyol i borbó de soca-rel, altrament no s’entendria. Mai s’encarregaria la defensa de la institució als enemics republicans. Ara ja no parlem de casualitats, la des imputació de la filla dels borbons i l’èxit de la defensa, ho confirma, l’estat espanyol mai ha estat democràtic i les prebendes i beneficis en són a l’ordre del dia.
La Cospedal avui ha estat taxativa i precisa, només existeix un poble sobirà, l’espanyol i el poble espanyol mai reconeixerà cap altra sobirania. Pot ser cal fer un recull de premsa i escampar-lo arreu, aviem si finalment ens carreguem de raons nosaltres i decidim convertir el grup majoritari no contable en determinant. Relaxar-se amb la interpretació de l’11 de Setembre i amb el resultat del 25 de Novembre, ara i en front dels envits espanyols seria un fracàs.
(1) Referència treta del llibre L’OASI CATALÀ, de Pere Cullell i Andreu Farràs.
RSS Feed
