3 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
El futbol professional te una característica general, és plena de mercenaris. Són aquells que del toc de la pilota han fet tants calerons, que l’únic que han hagut de fer és petonejar l’escut del moment i tocar-la be. Són els mateixos que ho faran quan siguin fitxats pel proper club.
Que tot el que gira al voltant del futbol és negoci ho sap tothom. Que el futbol és una necessitat social, emprada per dictadors i demòcrates com eines de distracció massiva, també n’és una “certesa necessària”.
Abans que és trenqui España, “és trencarà Catalunya”. Paraules que volen ser premonitòries llançades per la FAES, L’Aznar, i corifeus espanyols.
Trencar Catalunya és l’objectiu i els del PP ens indiquen el camí. “Tarragona o la Vall d’Aran també han de tenir el dret a decidir per si volen la seva independència”. “Els independentistes, volen fer fora de Catalunya els no catalans”.
Criminalitzar a la societat civil i les seves organitzacions, ANC, Òmnium, AMI, també forma part de l’estratègia espanyola per impedir que Catalunya i el seu poble és pugui autodeterminar.
Utilitzar la por és l’altre element per trencar Catalunya. L’església espanyola amb els seus cants guerra civilistes, defensant la unitat d’Espanya com be moral. El govern espanyol i el PP i PSOE, també ens volen trencar i fer por dient-nos que anirem directament al no res, fora d’Europa, fora de l’euro, fora de l’ONU.
L’escenari és prou clar. Ens volen trencar políticament, socialment i esportivament. Fer-ho amb una de les institucions esportives, que d’antuvi ha reflexat una catalanitat que és defineix amb la frase, ja històrica, el Barça és més que un Club, és l’objectiu immediat.
NO serem nosaltres els que defensem el negoci futbolístic, però si que direm i denunciarem que trencar el Barça ara, te com objectiu trencar Catalunya. El cas Mesi amb la hisenda espanyola, el cas Neymar amb la hisenda espanyola, una campanya contra la actual junta (que crec han de dimitir al finalitzar aquesta campanya) fins arribar a la dimissió del seu president, una sentencia de la FIFA que és un torpede directe als valors esportius que sempre ha volgut “vendre” el Barça. Cal destacar que el Barça és un dels tres clubs de l’Estat espanyol que està al dia amb les seves obligacions tributaries, cosa que no passa amb la resta de clubs espanyols i no passa absolutament res.
Ens volen trencar i desprestigiar al Barça també forma part de la gran partida que juguem amb España. Veure com a cada partit del Barça jugat a Barcelona més 50 o 60 o 70.000 catalans criden independència al minut 17, 14 els treu de polleguera.
El nostre procés ha de ser escrupolosament democràtic i pacífic, però cal estar preparats per donar les respostes de país a totes i cada una de les provocacions que ens arribarà. Alguns creuen que amb influencies i diners poden canviar els esdeveniments i voluntats d’un poble. 300 anys d’imposició no ho han aconseguit i ara tampoc.
El futbol professional te una característica general, és plena de mercenaris. Són aquells que del toc de la pilota han fet tants calerons, que l’únic que han hagut de fer és petonejar l’escut del moment i tocar-la be. Són els mateixos que ho faran quan siguin fitxats pel proper club.
Que tot el que gira al voltant del futbol és negoci ho sap tothom. Que el futbol és una necessitat social, emprada per dictadors i demòcrates com eines de distracció massiva, també n’és una “certesa necessària”.
Abans que és trenqui España, “és trencarà Catalunya”. Paraules que volen ser premonitòries llançades per la FAES, L’Aznar, i corifeus espanyols.
Trencar Catalunya és l’objectiu i els del PP ens indiquen el camí. “Tarragona o la Vall d’Aran també han de tenir el dret a decidir per si volen la seva independència”. “Els independentistes, volen fer fora de Catalunya els no catalans”.
Criminalitzar a la societat civil i les seves organitzacions, ANC, Òmnium, AMI, també forma part de l’estratègia espanyola per impedir que Catalunya i el seu poble és pugui autodeterminar.
Utilitzar la por és l’altre element per trencar Catalunya. L’església espanyola amb els seus cants guerra civilistes, defensant la unitat d’Espanya com be moral. El govern espanyol i el PP i PSOE, també ens volen trencar i fer por dient-nos que anirem directament al no res, fora d’Europa, fora de l’euro, fora de l’ONU.
L’escenari és prou clar. Ens volen trencar políticament, socialment i esportivament. Fer-ho amb una de les institucions esportives, que d’antuvi ha reflexat una catalanitat que és defineix amb la frase, ja històrica, el Barça és més que un Club, és l’objectiu immediat.
NO serem nosaltres els que defensem el negoci futbolístic, però si que direm i denunciarem que trencar el Barça ara, te com objectiu trencar Catalunya. El cas Mesi amb la hisenda espanyola, el cas Neymar amb la hisenda espanyola, una campanya contra la actual junta (que crec han de dimitir al finalitzar aquesta campanya) fins arribar a la dimissió del seu president, una sentencia de la FIFA que és un torpede directe als valors esportius que sempre ha volgut “vendre” el Barça. Cal destacar que el Barça és un dels tres clubs de l’Estat espanyol que està al dia amb les seves obligacions tributaries, cosa que no passa amb la resta de clubs espanyols i no passa absolutament res.
Ens volen trencar i desprestigiar al Barça també forma part de la gran partida que juguem amb España. Veure com a cada partit del Barça jugat a Barcelona més 50 o 60 o 70.000 catalans criden independència al minut 17, 14 els treu de polleguera.
El nostre procés ha de ser escrupolosament democràtic i pacífic, però cal estar preparats per donar les respostes de país a totes i cada una de les provocacions que ens arribarà. Alguns creuen que amb influencies i diners poden canviar els esdeveniments i voluntats d’un poble. 300 anys d’imposició no ho han aconseguit i ara tampoc.
RSS Feed
