Miquel Iceta torna a ser, no sabem, si primer secretari o secretari general, el triat. Ha conduit el Congres del PSC-PSOE amb mestratge i ha repartit responsabilitats pensant que encara poden ser els aglutinadors d’un “catalanisme no aventurer”. Vol reagrupar antics i nous socialistes. Per fer-ho ha situat dues premisses; la renuncia al dret a decidir i la voluntat inequívoca d’estar al costat d’un PSOE nacionalment espanyol.
Miquel Iceta va ser home de confiança del PSOE i d’en Narcís Serra Ministre de la “guerra” a Madrid durant una legislatura. Aquest fet va suposar "aprofundir en les relacions fraternals" entre el PSC i el PSOE. Eren temps on el federalisme no era una opció. Eren temps on Espanya votava fraternalment contra el català a Europa.
Segurament en Miquel deu pensar que el seu no a Rajoy, li ha donat enters politics a Catalunya. Enters que perd automàticament quan reafirma que mai trencaran amb el PSOE. Partit que ha permès que la dreta neofranquista espanyola i més corrupte de la historia torni a governar.
Iceta i el seu Congrés ja han decidit. És el que té el procés. Tothom s’ha de posicionar. Ells contra el dret a decidir i la independència de Catalunya hi ha favor d’Espanya una. Si més no els de Podemos, tot i que defensant la unitat d’Espanya, volen més democràcia i més drets pels pobles que de moment integren l’Estat espanyol. Difícil apropament augurem, sobre tot perquè l’operació dels podemites és ocupar també el seu espai polític i electoral.
Ras i curt, Miquel Iceta i els seus han decidit continuar dins d’Espanya. Han decidit que qui mani ho faci des de Madrid. Han decidit que Catalunya continuí espoliada. Han decidit que Catalunya no disposi de les infraestructures que per justícia li corresponen. Han decidit que Ports i Aeroports estiguin en mans de Madrid. Han decidit que la justícia espanyola i el nou Tribunal d’Ordre Públic, abans TC, imperi com els vells temps. Han decidit fer front al independentisme teixint les aliances que calguin i amb qui calgui. I sobre tot han decidit ser els acòlits d’un PSOE traïdor a les essències socialistes.
Queda clar, el catalanisme practicant del Miquel Iceta i els seus, només té un objectiu i potser no ho saben : Declarar-lo residual i convertir-lo en espanyol.
Davant d’aquesta eventualitat, no estaria de més que ERC i el PDC obrissin les portes als socialistes demòcrates. Fer-ho és tant senzill com aprofundir en propostes de caire social demòcrata, perfectament assumibles per les dues forces independentistes avui majoritàries a Catalunya.
RSS Feed
