14 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
La sentencia del Tribunal Constitucional espanyol, perquè no ho dubteu ni haurà, i dirà que la “Declaració de Sobirania” del poble català, tot i que no tingui derivades legals, és il·legal. La raó, el poble català no existeix. “Una sola nació, un sol poble i un sol idioma”, això diu la Carta Magna espanyola.
No hi haurà cap consulta ni pactada ni consentida. Fer-la suposaria de facto el reconeixement d’un poble, el català, en front del espanyol.
Som pesats, ho sabem, però cal insistir, com ho varen fer aquells que en el seu moment van dir no a una transició amb més visos d’imposició que de pacte. Ho com aquells, que defensaven que la única via democràtica per ser lliures era la independència.
Els pares de la Constitució espanyola, si els que ara viuen dins de l’abundància i opulència, ens van vendre les seves excel·lències. Podríem fins i tot arribar a tenir un autogovern i prerrogatives, que gairebé ens equipararien a països com Suiza, ens van dir.
Com ens van mentir, com ens van enganyar. L’estat de les autonomies, sempre va ser una estricta descentralització administrativa, amb el suborn afegit per tal de que uns quants visquessin a cos de virreis, abans i ara. Són els mateixos que a dia d'avui encara no reconeixen el seu error. Els espanyols sempre ho han tingut clar, els calerons, la seva recaptació, el seu control i la seva distribució és tenir tot el poder polític i ells el tenen. Ara fins i tot i sense cap tipus de vergonya s’atreveixen a dir que Catalunya subsisteix gracies als diners que ens dona el govern espanyol.
Tothom ho sabia, el sostre competencial imposat, sempre va esser insuficient. Catalunya volia tota la governabilitat interpretativa d’una Constitució que ho permetia. El problema sempre ha estat amb els qui la havien d’interpretar.
Catalunya va fer la darrera aposta d’encaix i va reformar el seu Estatut, Llei Orgànica 6/2006 del 19 de Juliol. El PP no va trigar ni cinc minuts en dur al TC el nou Estatut, amb una campanya ferotge anticatalana i recollida de signatures. En Rajoy sempre s’han va ventar de l’èxit espanyol contra l’Estatut. Membres destacats del PSOE, si els federalistes, també hi van fer i apostar en contra de l’Estatut el seu gra de sorra, (Aragó, defensor del Poble).
El Tribunal Constitucional espanyol, després de deliberar més de quatre anys dicten sentencia, i ho fan després d’haver-se referendat a Catalunya, d’haver estat ribotejat al Congres espanyol i després de que el President espanyol Zapatero incomplís la seva paraula dient que respectaria l’Estatut que aproves el Parlament català.
La sentencia, que no deixa de ser una crida política per fer doctrina jurídica i juridisprudencia, no fa res més que confirmar allò que volen els espanyols; Espanya és una, única i amb un sol poble, l’espanyol.
I diu: El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto..............ha pronunciado, EN NOMBRE DEL REY, la siguiente SENTENCIA.
Ha decidido;
Estimar parcialmente el recurso de inconstitucionalidad planteado por más de cinquenta Diputados del Grupo Parlamentario Popular contra la Ley Orgánica 6/2006, de reforma del Estatuto de Autonomía de Catalunya y, en consecuencia.
Declarar que;
1º Carecen de eficacia juridica interpretativa las referencias del preámbulo del Estatuto de Catalunya a Catalunya como nación y a la realidad nacional de Catalunya. I son inconstitucionales y por lo tanto nulos, los siguientes articulos..............
Aquest ha estat el darrer intent de fer un Estat federal. El més curiós és que qui va abanderar la reforma van ser les esquerres amb els socialistes al capdavant aconseguint el major recolzament polític imaginable.
Ara tenim tot un Estat amb les seves eines institucionals contra Catalunya i el que no faran mai de bon grat, serà reconèixer que Catalunya és una Nació i amb conseqüència la seva sobirania resideix en el poble català.
RSS Feed
