17 DE SETEMBRE I DESCOMPTANT.
Serem insistents i fins i tot amb voluntat analítica, inequívoca i democràtica per llegir i interpretar que som al segle XXI, no al XIX. Evident no?
Europa, ara, ja no és aquell lloc on les guerres eren la forma vistosa i cruel de repartir-ne territoris, espais i zones d’influència i on la política era qualsevol cosa menys això.
Europa i desprès d’una Guerra devastadora, la segona, entén que calen canvis, que de vegades són volguts i d’altres imposades, canvis que ens han dut on som.
Fer el gran mercat europeu com mètode per superar velles aspiracions expansionistes va ser un gran encert. Europa ara disposa d’una legalitat i fins i tot legitimitat, tot i que limitada, que determina un estat de dret, unes regles de joc i les bases per avançar fins la liquidació del poder dels Estats actuals.
Tot i que l’Estat espanyol no és soci fundador de la CEE, des de el moment que s’accepta la seva integració, és sobreentén que compleix els estàndards mínims democràtics, socials i econòmics. De fet no vol dir res més que el nou Estat espanyol sorgit del 1978 legisla i legislarà complint les directives de la Unió Europea.
Són les nacions (Castella, Catalunya, Galicia i Euskadi), que conformen l’Estat espanyol els únics responsables d’acceptar la nova legalitat espanyola. Nacionalitats és l’eufemisme constitucional. Comunitats Autònomes la realitat administrativa . Una Nació Espanya i un sol subjecte polític, l’espanyol, són la legalitat que rep Europa i el mon.
Durant 37 anys, Catalunya ha legitimitat l’Estat espanyol. Les lleis aprovades pel Congrés que representa la sobirania espanyola, han estat recolzades o rebutjades pels diputats espanyols i no reconèixer que els diputats triats a Catalunya ho són, és senzillament subvertir els fets.
La realitat de vegades és tossuda. La que de moment Catalunya és una regió espanyola, reconvertida amb Comunitat Autònoma, és tant real com legal. Nosaltres des de Catalunya hi varem estar d’acord al 1978.
Europa no entendrà, tot i que el govern espanyol siguin una colla de maldestres, que Catalunya és un lloc on les regles del joc democràtic és passen per l’engonal.
Insistim i se’ns en fot i refot votar o no aquest 9 de Novembre amb una consulta no referendaria, sense valor jurídic, que no suposi proclamar la independència, i que ho fem contra l’Estat espanyol i sense l’aquiescència de la UE.
Volem votar per fer de Catalunya un Estat lliure i independent i els únics que ho poden fer des de la legalitat d’un Parlament espanyol (de Catalunya), són els Diputats escollits amb unes eleccions autonòmiques espanyoles. Aquesta és la legalitat espanyola i aquesta és l’única possibilitat per fer de la política l’art de la representació sobirana. La resta distracció i teatre, però del dolent.
Serem insistents i fins i tot amb voluntat analítica, inequívoca i democràtica per llegir i interpretar que som al segle XXI, no al XIX. Evident no?
Europa, ara, ja no és aquell lloc on les guerres eren la forma vistosa i cruel de repartir-ne territoris, espais i zones d’influència i on la política era qualsevol cosa menys això.
Europa i desprès d’una Guerra devastadora, la segona, entén que calen canvis, que de vegades són volguts i d’altres imposades, canvis que ens han dut on som.
Fer el gran mercat europeu com mètode per superar velles aspiracions expansionistes va ser un gran encert. Europa ara disposa d’una legalitat i fins i tot legitimitat, tot i que limitada, que determina un estat de dret, unes regles de joc i les bases per avançar fins la liquidació del poder dels Estats actuals.
Tot i que l’Estat espanyol no és soci fundador de la CEE, des de el moment que s’accepta la seva integració, és sobreentén que compleix els estàndards mínims democràtics, socials i econòmics. De fet no vol dir res més que el nou Estat espanyol sorgit del 1978 legisla i legislarà complint les directives de la Unió Europea.
Són les nacions (Castella, Catalunya, Galicia i Euskadi), que conformen l’Estat espanyol els únics responsables d’acceptar la nova legalitat espanyola. Nacionalitats és l’eufemisme constitucional. Comunitats Autònomes la realitat administrativa . Una Nació Espanya i un sol subjecte polític, l’espanyol, són la legalitat que rep Europa i el mon.
Durant 37 anys, Catalunya ha legitimitat l’Estat espanyol. Les lleis aprovades pel Congrés que representa la sobirania espanyola, han estat recolzades o rebutjades pels diputats espanyols i no reconèixer que els diputats triats a Catalunya ho són, és senzillament subvertir els fets.
La realitat de vegades és tossuda. La que de moment Catalunya és una regió espanyola, reconvertida amb Comunitat Autònoma, és tant real com legal. Nosaltres des de Catalunya hi varem estar d’acord al 1978.
Europa no entendrà, tot i que el govern espanyol siguin una colla de maldestres, que Catalunya és un lloc on les regles del joc democràtic és passen per l’engonal.
Insistim i se’ns en fot i refot votar o no aquest 9 de Novembre amb una consulta no referendaria, sense valor jurídic, que no suposi proclamar la independència, i que ho fem contra l’Estat espanyol i sense l’aquiescència de la UE.
Volem votar per fer de Catalunya un Estat lliure i independent i els únics que ho poden fer des de la legalitat d’un Parlament espanyol (de Catalunya), són els Diputats escollits amb unes eleccions autonòmiques espanyoles. Aquesta és la legalitat espanyola i aquesta és l’única possibilitat per fer de la política l’art de la representació sobirana. La resta distracció i teatre, però del dolent.
RSS Feed
