Vaig néixer l’any 1951. Al 1956 vaig començar a rebre l’amor dels franquistes, falangistes que ja em deien que parles amb cristià o castellà. Els que parlàvem altres llengües érem pecadors, proscrits i condemnats de per vida per l’església catòlica. Les altres estaven prohibides.
A casa tothom parlava en català, i els meus avis explicaven que a Gavà abans de la guerra la llengua d’us era el català. La meva avia Marina a més de no parlar cap altra llengua, tenia seriosos problemes per entendre el castellà.
Catalunya un poble, una nació i amb la seva llengua, el català, ens definia. Ni els Decrets de Nova Planta del 1714, ni les dictadures castellanes i espanyoles, de moment han guanyat la partida i el català sobreviu a la infàmia dels castellans que ara s’autoanomenen espanyols. I que consti els meus amics, coneguts i saludats són els castellans, els bascos, els gallecs, els andalusos, els extremeny, els espanyols mai. Hi ara ja em podeu dir supremacista.
Ens cal resistir fins que no siguem Estat i República catalana. Fer-ho avui, saben que el context social ja no és el mateix que el del segle XIX o XX, no ens va a favor. Avui Espanya i el seu Estat, utilitzant argúcies pseudodemocratiques ens estan exterminant com a poble hi ho fan insistentment amb la llengua i amb l’economia.
Som un poble, que tenim una llengua i la nostra historia que ni és castellana ni espanyola. Si estem convençuts d’aquest fet, fem-nos militants de la nostre llengua les 24 hores del dia
Cal tornar a dir obertament i defensar-ho que és català aquell que se’n sent i vol ser-ho. No ens hem d’avergonyir de ser el que som. I ho defensarem democràticament i pacíficament a Catalunya o on sigui.
Per cert, els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya sense fer us del català són el que vulguin ser, però de moment no són catalans. Soc català perquè visc i em relaciono a Catalunya amb la meva llengua el català i els mal educats, irreverents, i coses pitjors són els que han vingut a Catalunya, uns per llaurar-ne un futur, altres perquè creuen que som part d’Espanya i els d’ultra mar perquè ja ho van patir i han assumit que la llengua imperial castellana és la que toca usar. Tots ells menystenint la nostra llengua. Afortunadament tots no han actuat igual i, han mostrat el seu agraïment de benvinguda assumint la llengua catalana com seva.
De moment, ni tots els borbons, ni tots els dictadors espanyols, ni tots els republicans espanyols, han aconseguit anorrear-nos, i sembla que ara tampoc.
RSS Feed
