El franquisme i els responsables del regim del 78, ho tenien clar. Acabar la construcció de la nació espanyola. A canvi, un relaxament social i cessió de llibertats genèriques controlades. Això si, el relaxament social i les llibertats genèriques controlades, per un bipartidisme oficial i etern.
Una nació. Indestructible. Consagrada amb una Constitució. Un sol subjecte polític, l’espanyol. Una unitat defensada per un exercit que d’inici era franquista, però que ara ja no pot actuar contra la democràcia. Els pilars. La nova legalitat sorgeix d’una imposició franquista. La monarquia mai votada ho demostra. Una nova legalitat que mai va qüestionar la vella. Legalitat que va deixar clar que a España i al seu Estat només existeix una sobirania. Sobirania que anomenen incansablement, popular, espanyola i única.
De fet tota la defensa jurídica per dir-nos que el Referèndum és il·legal, és basa amb la defensa constitucional que al territori espanyol només hi han espanyols únic subjecte polític on rau tota la legalitat i legitimitat. Ho diu la constitució espanyola i així ho interpreten i defensen els unionistes i la justícia espanyola.
És d’agrair els intents que alguns espanyols fan alhora d’intentar sortides negociades, pactades i beneficioses per tothom. Ramón Cotarelo, sense ser l’únic, fa del seu anàlisis polític una critica frontal als politics immobilistes incapaços de proposar alternatives. Té raó. Els partits d’arrel nacional espanyola, en general, fa temps que hi van renunciar. Segur que pensaven que el temps i una millora econòmica mundial ho arreglava tot.
Tractar a la gent del PP i PSOE d’incompetents i de no fer política, és un error. El PP, el PSOE, i una majoria dels unionistes, saben i sabien que si al 2012, o 14, o 15 i fins i tot al 16 s’hagués fet un Referèndum a Catalunya, l’haguessin guanyat i probablement de carrer, però també quedaria reconegut i per sempre que els catalans som un subjecte polític diferent a l’espanyol.
El PP, el PSOE i ara també els de Ciutadans, els de Podemos amb la boca petita i amb un gruix d’ambigüitats que fa fredor, no poden, i te raó Rajoy tot i que ell afegeix que no vol, pactar cap Referèndum d’Autodeterminació. Fer-ho, directament és matar la Constitució espanyola del 78.
Els espanyols unionistes mai pactaran un Referèndum que esquarteri tot l’entramat estructural per defensar la Espanya una. Una "patria" una llengua i una historia com aconsseguir-ho és el de menys. Ahir amb la força de les armes. Avui amb un Estat sense separacions de poders i amb unes clavagueres ven engreixades.
Ningú pot dir que la “consulta participativa del 9N” generes canvis jurídics, legals sobre la norma constitucional. Ara bé, el que si que va generar objectivament és que un poble, el català, podia hi ho va fer és votar sense permís i lluny del que diu la Constitució espanyola. El 9N els catalans ens varem convertir en un subjecte polític.
El més normal hagués estat, donat que cap modificació legislativa va succeir, que l’Estat és fes l’orni. Però no, l’Estat i el govern espanyol ho tenien clar, el que generava el 9N calia castigar-ho i de forma exemplar. D’aquí les inhabilitacions del President Mas i els Consellers, Ortega, Rigau i Homs. En cap cas podien permetre una interpretació de sobirania independent.
Si Ramon, no volen i si que poden, perquè ho saben. Acceptar que els catalans som subjecte polític i conseqüentment amb tots els drets que se’n deriven, seria la fi d’un dels enganys, que els espanyols, que no poden ser altra cosa, Cànoves, ens estan endossant als ciutadans de la Península Ibèrica des de fa més de tres segles.
Que al segle XXI, amb la societat del coneixement, encara existeixin espanyols que neguin la realitat nacional del pobles que habiten a la Península, només vol dir que ho fan des d’un imperialisme ranci, i amb aquets que fora de Catalunya són majoria, no hi tenim res a fer, el que perdrien és molt. D’aquí que tossudament s’alcin contra les urnes i la democràcia participativa.
El franquisme i els responsables del regim del 78, ho tenien clar. Acabar la construcció de la nació espanyola. A canvi, un relaxament social i cessió de llibertats genèriques controlades. Això si, el relaxament social i les llibertats genèriques controlades, per un bipartidisme oficial i etern.
Una nació. Indestructible. Consagrada amb una Constitució. Un sol subjecte polític, l’espanyol. Una unitat defensada per un exercit que d’inici era franquista, però que ara ja no pot actuar contra la democràcia. Els pilars. La nova legalitat sorgeix d’una imposició franquista. La monarquia mai votada ho demostra. Una nova legalitat que mai va qüestionar la vella. Legalitat que va deixar clar que a España i al seu Estat només existeix una sobirania. Sobirania que anomenen incansablement, popular, espanyola i única.
De fet tota la defensa jurídica per dir-nos que el Referèndum és il·legal, és basa amb la defensa constitucional que al territori espanyol només hi han espanyols únic subjecte polític on rau tota la legalitat i legitimitat. Ho diu la constitució espanyola i així ho interpreten i defensen els unionistes i la justícia espanyola.
És d’agrair els intents que alguns espanyols fan alhora d’intentar sortides negociades, pactades i beneficioses per tothom. Ramón Cotarelo, sense ser l’únic, fa del seu anàlisis polític una critica frontal als politics immobilistes incapaços de proposar alternatives. Té raó. Els partits d’arrel nacional espanyola, en general, fa temps que hi van renunciar. Segur que pensaven que el temps i una millora econòmica mundial ho arreglava tot.
Tractar a la gent del PP i PSOE d’incompetents i de no fer política, és un error. El PP, el PSOE, i una majoria dels unionistes, saben i sabien que si al 2012, o 14, o 15 i fins i tot al 16 s’hagués fet un Referèndum a Catalunya, l’haguessin guanyat i probablement de carrer, però també quedaria reconegut i per sempre que els catalans som un subjecte polític diferent a l’espanyol.
El PP, el PSOE i ara també els de Ciutadans, els de Podemos amb la boca petita i amb un gruix d’ambigüitats que fa fredor, no poden, i te raó Rajoy tot i que ell afegeix que no vol, pactar cap Referèndum d’Autodeterminació. Fer-ho, directament és matar la Constitució espanyola del 78.
Els espanyols unionistes mai pactaran un Referèndum que esquarteri tot l’entramat estructural per defensar la Espanya una. Una "patria" una llengua i una historia com aconsseguir-ho és el de menys. Ahir amb la força de les armes. Avui amb un Estat sense separacions de poders i amb unes clavagueres ven engreixades.
Ningú pot dir que la “consulta participativa del 9N” generes canvis jurídics, legals sobre la norma constitucional. Ara bé, el que si que va generar objectivament és que un poble, el català, podia hi ho va fer és votar sense permís i lluny del que diu la Constitució espanyola. El 9N els catalans ens varem convertir en un subjecte polític.
El més normal hagués estat, donat que cap modificació legislativa va succeir, que l’Estat és fes l’orni. Però no, l’Estat i el govern espanyol ho tenien clar, el que generava el 9N calia castigar-ho i de forma exemplar. D’aquí les inhabilitacions del President Mas i els Consellers, Ortega, Rigau i Homs. En cap cas podien permetre una interpretació de sobirania independent.
Si Ramon, no volen i si que poden, perquè ho saben. Acceptar que els catalans som subjecte polític i conseqüentment amb tots els drets que se’n deriven, seria la fi d’un dels enganys, que els espanyols, que no poden ser altra cosa, Cànoves, ens estan endossant als ciutadans de la Península Ibèrica des de fa més de tres segles.
Que al segle XXI, amb la societat del coneixement, encara existeixin espanyols que neguin la realitat nacional del pobles que habiten a la Península, només vol dir que ho fan des d’un imperialisme ranci, i amb aquets que fora de Catalunya són majoria, no hi tenim res a fer, el que perdrien és molt. D’aquí que tossudament s’alcin contra les urnes i la democràcia participativa.
RSS Feed
