El President Puigdemont ha demanat des de el seu exili forçat, que les eleccions del 21 s’han d’entomar com una resposta de País i per la República. A tal efecte existeix la “llistaunitaria.cat” per adherir-se a la proposta que ell mateix promociona.
Som molts els que pensen que la situació no només és excepcional per la República catalana, que encara va amb bolques, ho és per la repressió, la indefensió jurídica i per un Estat podrit que no escatima esforços per anorrear-nos definitivament.
S’alcen veus de que cal eixamplar Junts pel Si. Tenen raó. Ara bé eixamplar l’espai sobiranista i per la República, en cap cas pot ser renunciant a la sobirania i la República. Podem eixamplar, anar-hi sota un mateix paraigües saben que desprès del 21 de Desembre alguns no defensaran la República i mantindran terceres vies i federalismes impossibles?, seria tot un despropòsit.
Primer cal decidir si llista de País o de partits. El President Puigdemont ja ha decidit, i com ell d’altres, llistaunitaria.cat. Si finalment és llista de País, no hi pot faltar ningú. Moments excepcionals decisions excepcionals. Llistes de partit, no només tindrem la llei d’Hondt a la contra, sinó que visualitzarem que la nostra transversalitat històrica era impostada.
El 155 sense voler ens dona la darrera oportunitat per comptar-nos. Els de la República catalana i els de la Espanya gran i lliure. Dos blocs definits. Un per la República, la democràcia i els drets universals. L’altra per Espanya, el regim del 78 i contrari als drets universals.
Podem fer filigranes partidistes i fer veure que anar separats amb un programa de mínims ens pot afavorir i és tot el contrari. Com podem tenir companys de viatge que a la primera ens deixaran tirats tenint en compta que no són ni volen la independència de Catalunya. Per exemple els de CSQEP, Comuns i Unidos Podemos. Ho hem de tenir clar són companys per defensar la democràcia, no per defensar la República. Són exactament el mateix que els del PP, Ciutadans i PSOE al hora de defensar, amb matisos, una Autonomia i un auto Govern de fireta.
La llista de País no només ha de servir per comptar-nos, cosa difícil amb els que volen democràcia i llibertat presos politics només, però contraris a la República proclamada.
No ens enganyem, aquestes eleccions il·legítimes i imposades, poden ser la darrera oportunitat per comptar-nos i per saber definitivament on és tothom.
En cap cas és frontisme, és lluitar per la supervivència com a poble. Votar a la Llista de País, és mostrar al món que tenim determinació transversal, és mostrar que no ens aturarem i sobre tot mostrar que les eines partidistes i la ideologia l’hem aparcat per un objectiu superior, la República catalana.
No només hem de guanyar el 21, hem de saber perquè guanyem, i no volem tres o mes interpretacions i estratègies. Volem saber que si guanyem estem disposats al que calgui per implementar la República costi el que costi. Si per algun moment és visualitzes que entrem dins l’espectre autonomista, podrien passar dues coses, que els presos politics ho seran durant molt de tempos i que l’autogovern i institucions estaran limitats com ara i re centralitzats lentament.
Ni un sol dia podem legitimar l’autonomia. Si guanyem, la constitució del Parlament ha de fer una proclama per la República, amb la petició de reconeixements immediats i la posta en llibertat dels presos politics que ho estan en un altra País.
Sumar per defensar la democràcia està bé. Sumar amb aquells que volen Espanya i contraris a la República, no només no està bé, sinó que pot representar renuncies que pagarem molt i molt car.
RSS Feed
