La declaració de renda dels ciutadans de l’Estat espanyol, té una casella especial. Pots fer un donatiu a l’Església Catòlica Apostòlica i Romànica, per la gracia d’una transició que fins a dia d’avui i per un Concordat signat entre Franco, el Vaticà II i el Papa Pius XII.
A Catalunya, teníem actualment tretze religions, més la cristiana, amb llocs de culte, legals i amb una certa practica diària dels seus convençuts.
A la declaració de renda només és contempla una possibilitat d’ajut a una religió, la catòlica. La resta és finançada pels seus fidels i de vegades per aportacions indirectes d’alguna institució menor.
La Constitució espanyola acordada entre els falangistes i l’oposició franquista, no només va transformar organismes com el TOP (Tribunal d’Ordre Públic) amb els mateixos magistrats amb un Tribunal Suprem, sinó que a més de preservar un tou de disposicions franquistes, va deixar clar que l’Església Catòlica i el Vaticà, eren la institució que calia preservar amb tots els ets i uts.
El Concordat signat entre Franco i Pius XII a l’any 1953, amb algunes precisions, avui continua sen, estratègicament, l’acord que preval i permet dir-nos que al Estat espanyol la religió catòlica és, sense dir-ho, l’única reconeguda pel Estat espanyol.
Una casella on tothom que vulgui pot fer la seva donació a l’Església catòlica, és amoral, sobre tot perquè la resta de religions no tenen el mateix tracte.
La Constitució espanyola del 78, al Títol I, article 16 diu:
1. Es garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte dels individus i les comunitats sense cap més limitació, en les seves manifestacions, que la necessària per al manteniment de l'ordre públic protegit per la llei.
2. Ningú no podrà ser obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences.
3. Cap confessió no tindrà caràcter estatal. Els poders públics han de tenir en compte les creences religioses de la societat espanyola i han de mantenir les consegüents relacions de cooperació amb l'Església Catòlica i les altres confessions.
Ho diu la Constitució espanyola, relacions de cooperació amb l’Església catòlica i les altres confessions. Però cap, a banda de la catòlica, rep diners des de els pressupostos generals del Estat, ni cap te un tractat, Concordat, que determina privilegis al si de la de les institucions convertint-se en un actor supremacista enfront de les altres religions.
Una Constitució que pretén ser protectora dels drets fonamentals, individuals i col·lectius, mai, si mai pot tenir referencies ideològiques de cap tipus.
Catalunya pot estar lligada a referents històrics, costums en diuen, que segur tenen a veure amb el cristianisme. Però el que mai podrà fer Catalunya és tenir una Constitució amb referencies ideològiques explicites sobre cap religió.
Tothom és lliure a creure amb que i qui vulgui i cap Estat ha d’imposar cap creença. El temps de la inquisició va finir fa uns quants anys i els temps del obscurantisme també.