
Avui acaba el termini per presentar la llista unitària de país, i tot sembla indicar que serà el Dante Fachin qui marcarà definitivament la nostra diàspora. Ell, que diu que dimiteix de Podemos perquè el moment excepcional que vivim requereix una resposta amplia i resistent, malgrat que ho neguen i en són contraris els Iglesias i Bescansas.
Fachin diu que el dia 1 i 3 d’Octubre ha determinat el seu nou posicionament. Ell diu que aquets dies ningú preguntava que pensava i que tothom defensava la democràcia. Ara ell diu que els del PDeCAT no serveixen per anar junts. La seva unitat només passa per ERC i les CUP. Només un miserable en termes politics pot argumentar que la unitat del carrer si, però la política per guanyar als opressors i reprimidors no.
A la presó i exili hi ha presos politics, del PDeCAT i ERC. Junts per defensar la República i les institucions catalanes. Com és pot entendre ara que el millor per consolidar la República és afrontar unes eleccions il·legítimes, autonòmiques sota l’amenaça d’un nou 155 si no és vota per l’autonomia i Constitució espanyola, sense unitat i sense dir-nos que és pretén o vol fer el dia 22 de Desembre al Parlament de Catalunya?.
Els catalans ens hem guanyat el dret a saber que votem, perquè votem i a qui votem.
Seria kafkià i fins i tot esquizofrènic, que el nou Parlament tries un nou President de la Generalitat i aquest un nou Govern distint al que tenim legítim. Un President i Consellers a l’exili i un Vicepresident i Consellers a la presó, legítims i defenestrats des de Madrid i un nou President i Govern autonòmics distints. Insistim Kafkià si no és que abans se’ns diu amb tota claredat que pensem fer al Parlament. Sobre tot els del canto de la República.
Per tant els catalans i ara més que mai ens mereixem saber que fareu al Parlament quan sigueu diputats. Refermar al President Puigdemont i el seu Govern o triar-ne un altre. No és una exigència és el mínim que ens mereixem els defensors de Catalunya i la democràcia.