No serem nosaltres els que treballem per investir al Pedro Sánchez del PSOE. Sembla que Sánchez vol per primera vegada associar-se amb els comunistes de UP. Ahir no, avui si, i malgrat no poder dormir, el Sánchez no té cap problema per fer allò tan castellà de; “donde dije digo, digo Diego”.
Han sorgit, i no és cap sorpresa la crida ha condemnar i rebutjar el pacte, que de moment nomes és per investir i d’intencions. Espanya és una democràcia rara, permet als comunistes presentar-se a les eleccions, però no per governar.
Inicialment gerros variats, veus de l’Estat, i antics i nous mandataris com el Felipe, l’Aznar, Bono, Guerra i Page han estat els encarregats per malbaratar el pacte. El motiu és que els de Unidas Podemos són comunistes i favorables a un Referèndum per Catalunya, qüestió que per cert ja han renunciat amb ares de fer el pacte possible. La carta a la militància de Unidas Podemos enviada pel Pablo Iglesias va en aquest sentit. Igual també traguen amb la reforma laboral del PP i la Llei mordassa.
Ara els mentiders politics i mediàtica de la “villa i corte” Madrid , han afegit més llenya; el proper Govern no pot ser esclau de ER. Sembla que donen per fet que ER guanyarà la seva consulta a la militància i que l’abstenció està servida.
Els del PP que ja tenen clar que Pedro Sánchez serà investit gracies a ER, han reblat el clau i li garanteixen al Pedro Sánchez no la investidura però si la governabilitat per no dependre de ningú. Embolica que fa fort. Si aquesta proposta reïxis, ras i curt voldria dir que la governabilitat no dependria dels vots perifèrics dels nacionalistes.
Pedro Sánchez pot ser investit pel si o abstenció de ER i al mateix temps ser irrellevants amb l’acció del Govern espanyols i l’acció legislativa. Per fer-s’ho mirar.
Si Sánchez mante la seva aposta, només, per qüestions matemàtiques, i descartat el suport directe o indirecte del PP a la investidura, queda clar que depèn de la abstenció de ER o Ciutadans. Convèncer als independentistes, ara és l’obsessió del Pedro Sánchez i Pablo Iglesias, el problema és que les veus contraries ara ja sumen sectors tant variats com l’empresariat i l’església espanyola que és sumen als ja anomenats.
Espanya i el seu Estat, desprès de les dades negatives de creixement i del dèficit, és veurà abocat a unes retallades socials i d'inversions que ja veurem de quines proporcions.
Si ER finalment accepta, per una taula de negociació inconcret i de futur, haurà fet uns pans com unes hòsties. En cap cas serà un Govern progressista si tant el PSOE com UP accepten que sigui el PP qui doni estabilitat. Investir Sánchez saben que després no és tindrà cap capacitat numèrica per negociar, seria un error estratègic i contrari als pressupòsits independentistes.
Si l’independentisme pacta exclusivament investidura a canvi d’una taula de negociació sense les mínimes contrapartides d’objectius socials i deixant clar que les urnes són la solució al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, que tothom ho tingui clar, serem corresponsables de la repressió, de les retallades i de continuar sotmesos a una legislació espanyola tant constitucional com injusta.
Investidura o eleccions, no hauria de dependre dels independentistes, Si Pedro Sánchez i Pablo Iglesias volen investidura i governabilitat amb pinzellades progressistes, ja saben el que ha de fer. Si finalment PSOE i UP no proposen, nosaltres ja estem cansats de proposar, ha de quedar clar que si tenim noves eleccions no serà per culpa dels independentistes, serà exclusivament per culpa del PSOE i UP.
RSS Feed
