Els de les CUP, aquest 28 de Gener han fet més historia del que segur és poden pensar. Tindrem Referèndum si o si. Els catalans per primer cop podrem decidir si som subjecte polític o nomès membres d’una Comunitat Autònoma d’una única Nació i capital a Madrid.
No cal dir que ho farem legalment. Junts pel Si i les CUP sumen 72 Diputats al Parlament de Catalunya, majoria absolutíssima, i el que és més important fruit d’unes eleccions democràtiques i legals.
Ens podem guarnir de retrets fins l’extenuació. Podem explicar i defensar idearis i posicionaments politics llunys d’una concordança possible. Fins i tot és pot intentar justificar accions com la batalla pel cap del President Mas, i mutacions que trenquen pactes de cavallers dient no als pressupostos del 2016.
De res servirien, ni serviran, faci els que és faci. Ara el que serveix és la força de la unitat. Fictícia, obligada, tant s’ha val, però necessària si el que tothom vol és que ens desempalleguem del Estat espanyol.
Segurament que no és moment d’agraïments. A tothom li correspon posar el seu gra. El de Junts pel Si, i malgrat dificultats objectives, fa estona que l’han posat. Ara l’han posat els de les CUP. Ara, per tant és el moment d’agrair i d’evitar retrets.
Ara és el moment de posar tota la carn a la graella per tal de fer de la celebració del Referèndum un acte legal, democràtic i pacífic que enlluerni a Europa, al mon i que obri la porta definitivament als catalans a ser un país lliure i sobirà.