10 D'ABRIL I DESCOMPTANT.
Artur Mas és el meu president i el de tots els catalans. Agradi o no, també d’aquells que només volen ser espanyols, però viuen, treballen si tenen sort, i han decidit que el seu futur i el dels seus acabarà a Catalunya.
No cal “escarraçar-nos” més, Espanya des de el 1714 sempre ha volgut demostrar i per això ha construït el seu relat històric, que Catalunya és de Castella i per ende d’Espanya. Al 1714 els exercits borbònics, ajudats pels francesos i amb la fugida miserable dels anglesos, Catalunya va perdre els seus Drets i les seves Constitucions.
Qui penses que amb la Mancomunitat tornaríem a ser la Catalunya plena i lliure, un cop d’Estat de l’època ens va fer tocar de peus a terra. Quan proclamada la República espanyola, els espanyols republicans ens van obligar a la renuncia de la nostra República proclamada per Francesc Macià, un Estatut va ser la torna que ens van permetre fer i quan Catalunya pensava que el seu Estatut seria el primer pas per construir un nou Estat, la resposta va ser unes dures retallades del mateix i més tard un altra cop d’estat, amb l’afegit d’una guerra.
Al 1978, La xemeneia de Madrid treia “fumata blanca”, el franquisme, els republicans espanyols, els comunistes espanyols més botiflers catalans, aprovaven una constitució espanyola, on quedava clar que a Espanya només hi ha una nació Espanya, una sola llengua el castellà, i una sola sobirania política que resideix en el poble espanyol.
El PP, el PSOE més els del PSC, i els de UPyD volen una única nació Espanya i tenen tot l’Estat i mecanismes per defensar-ho. Fem el que fem mai acceptaran altra cosa. Per fer una Constitució espanyola érem bons, per fer el nostre Estatut no i per decidir el nostre futur tampoc.
Dir que construirem noves legalitats o que fins i tot en podem utilitzar d’internacionals és provable que acabin en vies mortes. Noves legalitats front la legalitat espanyola, que és on som ara, segur que seran prohibides, impugnades i sentenciades. Aquesta via és la que condueix al desguàs. La via internacional, si fos possible ja hi hauríem anat d’entrada. No serveix com darrera solució al conflicte. Les autoritats internacionals, les institucions internacionals, parlaran el dia que ho fem nosaltres i punt. Mai ens ajudaran directament en el procés d’autodeterminació. Ho faran després, que és com ho han fet sempre.
Convoqui vostè senyor President les eleccions al Parlament i basteixi una força política amb un programa que digui que si obté la majoria absoluta de Diputats, vostè i amb la legitimitat i legalitat d’unes eleccions legals a l’Estat espanyol, PROCLAMARA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, i que proposarà al govern espanyol iniciar les negociacions per establir els acords que permeti en el futur tenir les relacions cordials que el poble català vol tenir amb els espanyols. És demana a la Unió Europea que siguin els mediadors d’aquesta negociació.
Fer això és legal, no cal construir ni perdre el temps en “noves legalitats que mai seran”, i sobre tot cal clarificar definitivament com ha d’acabar el procés. Si és veritat el que diu en Jordi Turull que el procés no té marxa enrere, amb més motiu, una vegada exhaurides totes les vies, vostè senyor President no te cap més sortida que convocar eleccions. Perquè doncs perdre més temps, si ja sabem d’antuvi el relat dels espanyols, del seu govern i del seu Estat? Catalunya és propietat d’Espanya i els catalans són un peculiaritat espanyola amb un dialecte peculiar, això és el que sempre ens han ofert.
Artur Mas és el meu president i el de tots els catalans. Agradi o no, també d’aquells que només volen ser espanyols, però viuen, treballen si tenen sort, i han decidit que el seu futur i el dels seus acabarà a Catalunya.
No cal “escarraçar-nos” més, Espanya des de el 1714 sempre ha volgut demostrar i per això ha construït el seu relat històric, que Catalunya és de Castella i per ende d’Espanya. Al 1714 els exercits borbònics, ajudats pels francesos i amb la fugida miserable dels anglesos, Catalunya va perdre els seus Drets i les seves Constitucions.
Qui penses que amb la Mancomunitat tornaríem a ser la Catalunya plena i lliure, un cop d’Estat de l’època ens va fer tocar de peus a terra. Quan proclamada la República espanyola, els espanyols republicans ens van obligar a la renuncia de la nostra República proclamada per Francesc Macià, un Estatut va ser la torna que ens van permetre fer i quan Catalunya pensava que el seu Estatut seria el primer pas per construir un nou Estat, la resposta va ser unes dures retallades del mateix i més tard un altra cop d’estat, amb l’afegit d’una guerra.
Al 1978, La xemeneia de Madrid treia “fumata blanca”, el franquisme, els republicans espanyols, els comunistes espanyols més botiflers catalans, aprovaven una constitució espanyola, on quedava clar que a Espanya només hi ha una nació Espanya, una sola llengua el castellà, i una sola sobirania política que resideix en el poble espanyol.
El PP, el PSOE més els del PSC, i els de UPyD volen una única nació Espanya i tenen tot l’Estat i mecanismes per defensar-ho. Fem el que fem mai acceptaran altra cosa. Per fer una Constitució espanyola érem bons, per fer el nostre Estatut no i per decidir el nostre futur tampoc.
Dir que construirem noves legalitats o que fins i tot en podem utilitzar d’internacionals és provable que acabin en vies mortes. Noves legalitats front la legalitat espanyola, que és on som ara, segur que seran prohibides, impugnades i sentenciades. Aquesta via és la que condueix al desguàs. La via internacional, si fos possible ja hi hauríem anat d’entrada. No serveix com darrera solució al conflicte. Les autoritats internacionals, les institucions internacionals, parlaran el dia que ho fem nosaltres i punt. Mai ens ajudaran directament en el procés d’autodeterminació. Ho faran després, que és com ho han fet sempre.
Convoqui vostè senyor President les eleccions al Parlament i basteixi una força política amb un programa que digui que si obté la majoria absoluta de Diputats, vostè i amb la legitimitat i legalitat d’unes eleccions legals a l’Estat espanyol, PROCLAMARA LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA, i que proposarà al govern espanyol iniciar les negociacions per establir els acords que permeti en el futur tenir les relacions cordials que el poble català vol tenir amb els espanyols. És demana a la Unió Europea que siguin els mediadors d’aquesta negociació.
Fer això és legal, no cal construir ni perdre el temps en “noves legalitats que mai seran”, i sobre tot cal clarificar definitivament com ha d’acabar el procés. Si és veritat el que diu en Jordi Turull que el procés no té marxa enrere, amb més motiu, una vegada exhaurides totes les vies, vostè senyor President no te cap més sortida que convocar eleccions. Perquè doncs perdre més temps, si ja sabem d’antuvi el relat dels espanyols, del seu govern i del seu Estat? Catalunya és propietat d’Espanya i els catalans són un peculiaritat espanyola amb un dialecte peculiar, això és el que sempre ens han ofert.
RSS Feed
