Qui oblidi, qui pensi, qui pretengui viure rient, plorant, treballant com si no passes res, quan tenim presos politics i exiliats per complir el mandat dels electors, és que mai ha tingut clar que la independència de Catalunya tindria costos. No ens referim als actius i passius.
Pitjor. Si normalitzem i fem com si no passes res, bé els independentistes, hem de saber, que la rancúnia dels unionistes espanyols, que no té límits, no només no la abaratiran, sinó que serem aixafats tal qual plaga bíblica fins que no hi quedi res.
Podrem conviure amb la vergonya de fer un Govern efectiu, com demanen ERC i el PDeCAT, i veure com els presos, exiliats i la pressió judicial i policial és manté? Podrem conviure amb la mateixa vergonya de continuar intervinguts econòmicament pel Montoro? Podrem permetre que la repressió sobre la nostra gent vagi “increschendo” i no fer res. Podrem permetre que se’ns criminalitzi a tots els actors del procés, que hem estat una lliçó al mon, mobilitzant-nos pacíficament i democràticament?
Si els deixem sols. Si abandonem als nostres líders a la seva sort. Si acatem la legalitat espanyola. Si no ens plantem. Quedarà clar que haurem estat nosaltres els culpables de que a partir d’ara, cap polític s’ha la vulgui jugar, ni pel país ni per ningú.
Cert que volem diàleg i pacte, el problema és que Espanya vol victòria i submissió. Ni que entrem en la via autonomista. Ni que ens retractem de tot el que hem fet, per cert tot escruposalament democràtic i pacífic. Ni que fem professo de que mai més utilitzarem la via unilateral, Espanya, el seu Estat els unionistes espanyols, la Església i l’IBEX 35, mai deixaran de treballar pel seu objectiu borbònic i franquista; UNA ESPAÑA GRANDE Y LIBRE.
Presos, exiliats, 155, repressió judicial i policial, són els elements que mereixen certament una nova estratègia. Ara bé si aquesta nova estratègia és basa en acceptar l’autonomisme i l’espoli històric, mantenint Espanya totes i cada una de les seves condicions, això, insistim, seria una traïció en tota regla i per molts l’abandó de la causa per molt de temps.
Un Govern mal dit efectiu, amb presos, exiliats i persecució, seria admetre que els presos, exiliats i perseguits són uns delinqüents. Ni més ni menys.
Des de aquest bloc i humilment només demanem que s’encerti la nova estratègia, que per cert, creiem ha de tenir un pilar basic que és que el nostre Molt Honorable President legítim és diu Carles Puigdemont.
RSS Feed
