Tian Riba, periodista i empresari a sou del grup Godó i de TV3, no fa fake News, però si que te l’habilitat de construir relats habilidosos que curiosament sempre ajuden o acompanyen un posicionament estratègic determinat.
L’altra dia, a Rac-1, va tirar a tort hi ha dret unes salves, contra els governs catalans. No va quedar clar de quins i de quins temps, però va deixar clar que els va tractar d’ineptes per no haver estat capaços de negociar un nou model econòmic per Catalunya.
Només un periodista miserable pot llençar aquestes declaracions, que qui va volgué va entendre que anaven dirigides als governs d’ençà el procés i que curiosament estaven presidits per CDC JxCat. Quina incapacitat la dels governs presidits pels neo convergents, procesistes i del 3%, només li calia afegir.
Menys mal que les hemeroteques, que en Tian deu consultar poc, liquiden el seu argumentari i el deixen com un babau o un manipulador. Anem a Pams. El MHP Artur Mas va proposar per activa i per passiva per no agreujar el conflicte, al Rajoy, negociar, el que ja tocava per pactes ancestrals, un nou model de fiançament. La resposta va ser el silenci sepulcral, exactament com a les 20 propostes presentades per ell mateix el 20 de setembre del 2012.
Mas va fer el pas al costat i el MHP Carles Puigdemont, el seu relleu, i torna. Aquest cop amb 46 propostes presentades el 16 d’abril del 2016. Puigdemont presenta un document de greuges amb dos blocs, un sobre drets individuals, col·lectius i universals i l’altre sobre pobresa energètica, objectiu de dèficit i refugiats. La resposta torna a ser la mateixa, silenci sepulcral.
Espanya, el seu Estat i tot l’estol d’espanyols unionistes podien haver-nos fet una proposta engrescadora per obviar referèndums i disminuir pretensions legitimes, però lluny d’això l’únic que ens han ofert, és: Presó, exili, repressió indiscriminada, espoli, prohibicions selectives a la nostra llengua i d’un nou model de finançament al que estaven obligats per la seva pròpia llei, res de res.
No Tian Riba, així no company. Segur que com diu el Trapero tothom ho podia haver fet millor. Començant pels espanyols que fins a dia d’avui encara estem esperant cap proposta que no sigui més espanyolitat i més espoli.