Finalment i desprès de 42 anys de la mort del dictador feixista i genocida, Franco, podem assegurar que la dita falangista, franquista i espanyolista de que “todo está atado y bien atado”, és certa.
La República espanyola, si més no era el resultat de la voluntat popular. El franquisme era el resultat d’un cop d’Estat militar i d’una guerra civil. La Generalitat republicana va ser un pacte amb la República espanyola. Franco va derogar-la per dret de guerra. Les armes van construir la legalitat franquista falangista.
La dictadura franquista va bastir una nova legalitat, derogant gairebé tota la republicana. La nova legalitat va obviar els elements basics per fer-la democràtica. Franco, cap d’Estat per la “Gracia de Dios” i l’ajut dels nazis alemanys i feixistes italians, un Comitè de no intervenció i un posterior reconeixement dels EEUU per allò de la guerra freda, va instaurar el període més negre en temps de pau durant el segle XX a la Península.
Una de les trampes, potser la més important, de la “gran transició”, la van donar les esquerres espanyoles (fonamentalment PCE i PSOE). Van legitimar i donar per bona la dictadura franquista i la seva legislació feta sempre amb absència de democràcia i urnes. Els de dretes no van patir, ells eren part del franquisme.
De la Llei a la Llei. Primer calia reconèixer la legalitat franquista. Monarquia i legitimar el franquisme van ser les condicions de la casta franquista. A canvi una democràcia nova i una Constitució que garantís els interessos franquistes com condició per fer concessions territorials i de gestió.
Calia però resoldre “el tema catalan”. Més d’un milió de catalans reclamant Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, posava en perill la transició. Cal reconèixer l’habilitat del President de base falangista Adolfo Suarez amb l’operació Tarradellas. Un Decret del 29 de Novembre del 1977 reconeixia a Josep Tarradellas com President de la Generalitat Republicana. A canvi Tarradellas acceptava la Monarquia i la transició que proposaven franquistes i esquerres espanyoles. Un marquesat en va tenir la culpa.
Aquest fet és l’únic error polític que la transició va cometre. Reconèixer amb un Decret que la Generalitat és una institució legal, amb una legitimitat, anterior al cop d’Estat franquista.
La Constitució és va aprovar el 6 de Desembre del 1978. No és la Constitució espanyola la que legitima la Generalitat republicana, és un acord polític entre el President franquista Suarez i el President republicà Tarradellas.
Només una lleialtat no corresposta, va situar la Generalitat com institució, l’eina per consolidar la transició i la nova legalitat. Mentrestant la majoria combregava i acceptava la transició, és feia més evident que el franquisme sociològic persistia i persisteix.
Tot i que la base legal de l’entramat legislatiu sigui la Constitució del 78, La Generalitat de Catalunya, és com institució un subjecte que dona raó jurídica i legitima, en tant que va ser el govern espanyol qui li va retornar la legitimitat republicana i abans d’aprovar la Constitució espanyola. Per tant la Generalitat com institució de Catalunya i legitimada pels vots dels catalans, té autoritat jurídica i legal per establir lleis i normes pròpies.
Franco ho va deixar “todo atado y bien atado”, menys la voluntat d’un poble i la traïció que els seus li van fer reconeixen la Generalitat republicana abans que Espanya tingues un nou marc legal.
La Generalitat té tot el dret i legitimitat per fer un Referèndum. No ens cal la legalitat espanyola, Catalunya, això si, ha de tenir la seva. Si el Referèndum el convoca el Govern de Catalunya, si és fa d’acord la legalitat que aprovi el Parlament, si és crea la norma per fer el cens electoral, si és desenvolupa la normativa electoral de participació i si s’instauren els mecanismes de control democràtics adequats, ni Espanya, ni la Unió Europea, ni “sunsun corda”, podrà impedir que els catalans decidim el nostre futur. A, i per cert, que ningú en tingui dubtes, serà escrupolosament legal, amb conseqüències jurídiques i politiques, malgrat tots els unionistes diguin que no podem fer-lo perquè és il·legal i perquè no servirà per res.
RSS Feed
