Certament la pregunta ha tingut dos virtuts, la primera la del debat que ha originat als medis i segona la seva interpretació.
Totes les enquestes reflexen que més d’un 80 % volen votar. Altra cosa serà el què. Fer previsions sobre quin pot ser el resultat, és ara mateix una temeritat i seguir les enquestes per fer la predicció, només és pot fer des de el interès partidista o ideològic.
Tot i que la formalitat de la pregunta, permet a priori tres vots diferents; SI a que Catalunya sigui un Estat i prou, que Catalunya NO sigui un Estat i que Catalunya sigui un Estat independent, si fem un anàlisis acurat de les respostes, que no de les preguntes, veurem que no hi ha tres respostes, només ni han dues.
Dir que NO a la primera pregunta vol dir que el que és vol és que Catalunya continuï sent una “Comunidad Autonómica”.
Dir SI a la primera pregunta, de que Catalunya sigui un Estat i NO que sigui independent, és exactament com dir NO a la primera pregunta. Ser un estat com Baviera o Califòrnia, en cap cas determina independència de la Metròpoli i pertinença a una nació. És pot tenir com estat dependent de la nació un grau de gestió important, però la supeditació política n’és la clau i en cap cas determina altra realitat que la que tenim ara mateix.
Finalment, dir SI al primera pregunta i SI a la segona, no ofereix dubtes ni altres possibles interpretacions.
Dir SI a la primera pregunta i dir NO a la segona, equival a dir que ens quedem com estem, o sigui NO a que siguem altra cosa que una comunitat autònoma.
Per tant és obvi que el que tenim és una pregunta binaria de SI o NO.
De fet la pregunta, és profundament transparent i tot i que els de la tercera via puguin arribar a pensar que i són, res més lluny, no hi ha tercera via. Espanya ni vol que votem, ni vol deixar de construir la nació espanyola, on només i càpiguen els espanyols.
Espanya només ofereix una via, o ets espanyols o no ets res. Pensar que votant NO, Espanya després ho agrairà, és d’una imbecil·litat supina, tant mateix com aquells "il·lustres catalans" que van pensar que Catalunya podria tenir “un encaix al nou estat modern” després “d’una transició modèlica”.
On som ara, és evident que no agrada a la majoria de catalans. Retallades, atur, insults, menys preu, imposicions, llengua, i més, és el que tenim. Si fóssim un estat independent, on tot ho decidíssim nosaltres, com a mínim tindríem la possibilitat de millorar el nostre present. Ara com que decideix Madrid i reparteix Madrid i ja sabem de quin peu calze, tenim el que tenim i de seguir el PP amb la seva estratègia recolzada pel PSOE tindrem més del mateix.
Defensar més Espanya a Catalunya, serà la nostra roina, tant social com productiva. Veure com els espanyols, que no poden ser altra cosa, han patit processos migratoris obligats, com continuen vivint de la subvenció i de la comissió, com no protesten perquè la reforma agrària ni arriba ni se l’espera, com les seves regions continuen sent els llocs pels toros i ramats de cabres, ha de situar-nos obligatòriament amb el SI i SI.
Si fóssim independents no caldria fer cap retallada i amb els recursos administrats a Catalunya, segur que podríem fer politiques socials per millorar. Ara els trens d’alta velocitat, les autopistes sense cotxes, els aeroports sense avions i els submarins que no suren, ens impedeixen fer altra cosa que no sigui subsistir. Amb Espanya ho tenim negre i qui no ho vegi és perquè no vol o perquè senzillament no l’afecten ni les retallades ni l’atur.
Escoltar al candidat d’Iniciativa proposat per les eleccions europees, em produeix llàstima i estupefacció. “Ells no faran cap candidatura amb els que apliquin les politiques de la troica”. El missatge va dirigit a que no comptin amb els d’iniciativa per fer una candidatura unitària per les eleccions europees. Els d’Iniciativa amb aquest discurs ja han triat Espanya, i curiosament és Espanya la que aplica les politiques de la troica. L’única forma de trencar-ho és treballar per la independència de Catalunya. El trencament de la Espanya centralista i neofranquista, és l’opció de futur per construir millor la societat i Catalunya té ara la possibilitat per fer-ho. Cal però saber que sense instruments d’estat, sense el control total dels recursos generats, i de la seva distribució, no tenim cap possibilitat. Ara doncs la lluita és o guanyem i decidim nosaltres com anar contra la troica quan convingui, o esperem uns quant centenars d’anys a que els espanyols és regenerin i és tornin uns bons demòcrates.
Ni el rei menjaria...si el llaurador no llaurara. Lope de Vega
RSS Feed
