
El 21 de Desembre del 2017 els independentistes per separat van guanyar les eleccions amb majoria absoluta de diputats, 70. Puigdemont encapçalava Junts per Catalunya i Oriol Junqueras ERC. L’un al exili i l’altra a la presó. La fiscalia i un jutge van determinar que podien participar com candidats a les eleccions, però que després no podrien ser investits per representar als seus votants. Esperpèntic i inadmissible a cap altre país de la Unió Europea.
Constituït el Parlament, amb el suport i acord dels tres partits independentistes, Roger Torrent és el nou President del Parlament i és ell el que acata la resolució de la justícia espanyola i no admet a tràmit la investidura del President Puigdemont. Confrontació i desobediència no formen part de la nova estratègia de ERC. Obeir al jutge Llanera ha suposat que el Parlament fins la quarta proposta no va poder investir nou President autonòmic, Quim Torra.
Ara la justícia espanyola, amb el vist i plau de la fiscalia, que ara depèn del PSOE, Pedro Sánchez, torna amb una resolució antijurídica deixar a diputats electes sense les seves facultats representatives. Tot això sense cap sentencia condemnatòria.
Aquest cop el President del Parlament Torrent, te l’oportunitat de rescabalar-se del acte ignominiós d’obediència que va practicar el 30 de Gener impedint la investidura del President Carles Puigdemont. Aquest cop cap consell jurídic pot condicionar la resposta política adequada, que no és cap altra que desobeir la requisitòria del Jutge delinqüent Llarena i que peti tot d’una vegada.
Donada la coincidència sobre la petició del LLarena i de la justícia alemanya resolen que no hi ha delicte de rebel·lió ni sedició, és hora que el govern espanyol demostri que vol fer política i la millor forma és que des de Interior i a traves de la fiscalia general és retirin les acusacions i insti al jutge que posi immediatament als presos politics en llibertat i retiri la persecució internacional. No fer-ho només voldrà dir que el PSOE faria el mateix que el PP que és no abandonar la judicialització d’un conflicte que el mateix Pedro Sánchez va reconèixer que era polític. Que tothom ho tingui clar.