Aquest dimecres i dijous, 6 i 7 de Setembre, va quedar extraordinàriament clar que Catalunya, i ara si, encetava el final del trajecte per la independència o no. Cap bola de vidre ens pot garantir si guanyarà el Si o el NO, però sense bola, podem garantir que ara si els catalans, a traves dels seus representants legítims, són un poble, i subjecte polític alhora.
Un subjecte polític com el que són qualsevol altre poble amb voluntat democràtica. Amb drets democràtics, amb drets universals i sobre tot amb el dret més autèntic que és el de decidir quin país volem.
El Parlament no només ha aprovat dues Lleis. La primera per donar la veu al poble i la segona, si guanya el si, perquè no hi hagi cap buit legal. El Parlament ha deixat clar i legalment que ja ens hem desconnectat al 90 % de la legalitat espanyola.
Ara Catalunya disposa d’una legalitat que res té a veure amb la del regim del 78. Hem trencat amb el franquisme, vell i nou. El nostre Govern i Parlament han trencat amb la legalitat espanyola tot i utilitzar els mecanismes de la legalitat espanyola.
Fer un Referèndum no és il·legal si el fa el govern espanyol, és il·legal si el fa el Govern català i aquesta és la qüestió dos legalitats confrontades i ara el que veurem és quina és la legalitat que guanya.
Ras i curt, els catalans decidirem l’1 d’Octubre si el que han fet i proposat el Parlament i Govern, guanya i posem fi a la dependència d’un Estat espanyol que des de fa més de tres segles ha treballat per anorrear-nos i extingir-nos.
La seva legalitat és judicial i policial. La democràcia de base se la passen pel folra. La nostra legalitat és democràtica i sobre tot ciutadana. Amb la legalitat catalana seran els ciutadans el qui decidiran, amb l’espanyola decideixen jutges i policies.
Tot dit i tot escrit. Els catalans l’1 d’Octubre decidirem hi ho farem malgrat amenaces, escorcolls i sentencies judicials.
RSS Feed
