Jordi Pujol, els seus Governs i CDC adoctrinaven. És la brama per anorrear qualsevol tret del catalanisme. La seva pretesa corrupció, de moment, forma part del altre guio. El fil continua i ara és el Govern de Puigdemont el culpable del adoctrinament independentista.
Faré 66 anys. Recordo els meus primers anys escolars, a l’escola de Gavà anomenada “escola nacional”, on nens i nenes no compartien ni el pati. Cantar el cara el sol amb el braç aixecat, era el ritual de cada mati. A cada aula, Franco i el crucifix lluïen com guardians de la nova moral. Catecisme, falangisme i un relat victoriós dels nacionals contra les hordes comunistes, rojos, maçons i separatistes, completaven el cercle viciós d’un ensenyament orientat a major gloria dels vencedors. Això si que era adoctrinament. Cal remarcar que el català estava proscrit i la dita de “perro catalan habla castllano o cristiano”, era la normalitat de l’època.
Els franquistes mai és preguntaran com és que tenint tot el poder, no han pogut acabar amb el catalanisme, i no ho faran perquè no tenen resposta. Assassinar, torturar, reprimir, robar i prohibir conformaven el paradigma del franquisme. Ara els hereus del franquisme, el que adoctrinen des de l’Estat, els que usen el diner públic per tergiversar la historia, els que menteixen i fan de Montesquiu una caricatura, ens acusen als catalans d’adoctrinar als nostres nens. El més greu és que des de els seus altaveus gent de bona fe s’ho arriba a creure.
És cert, durant el franquisme els únics que feien una certa oposició eren les organitzacions d’esquerres. Les classes mitges i la petita i mitjana burgesia rarament s’implicaven en trifulgues. Potser la manca d’aliances estratègiques va fer possible que Franco moris al llit i no jutjat i condemnat. Però ja se sap, les esquerres són pures i castes i fins i tot sembla que tenen el copyright del progressisme.
Pujol i CDC van guanyar eleccions. Per això va governar durant 23 anys. Pujol va establir, si, des de l’autonomisme, conceptes de catalanitat que els unionistes espanyols d’avui combaten.
Els catalans tenim uns mitjans de comunicació d’arrel catalana, TV3, Catalunya Radio, 3/24, 33, amb permís o sense, i va ser sense. Els catalans mai més aniríem a les casernes tronades d’un exercit d’arrel franquista. Tindríem la nostra policia, Mossos d’Esquadra, en detriment de la Guardia Civil i Policia Nacional d’infaust records. Immersió Lingüística per recuperar la normalitat del català i ajudar als nouvinguts a l’integració social. Tothom ho sap, és català, qui viu i treballa a Catalunya, i que ho vol ser-ho i la llengua és el vehicle.
Tothom vol ocupar la centralitat política. CDC, durant la Presidència den Pujol i Mas la tingut. Els seus militants, els seus votants ho determinaven.
ERC, que durant una estona, sobre tot l’època dels tripartits, s’anomenava Esquerra i punt, ara vol ser i ocupar el centre. Normal, ho ets la centralitat o la majoria absoluta, fins i tot la relativa, mai s’aconsegueix, ni aquí ni a cap dels països democràtics de l’entorn. Ser d’esquerres, voler un país d’esquerres i ocupar la centralitat, és una gran contradicció. A Catalunya la transversalitat ideològica és actual i sembla que l’evolució no ens du precisament a societats úniques d’esquerres.
Ciutadans, la dreta del PP a Catalunya, i l’Arrimadas ho diu sempre que pot; “ells són la centralitat”. La seva centralitat queda retratada a cada proposta que fan. Contra la immersió lingüística. Contra el dret a decidir. Contra que Catalunya gestioni els ports i aeroports. Contra la reparació històrica del deute in infraestructures, rodalies, corredor, etc. La seva centralitat vol ser espanyola. Obviar als catalans, la seva historia, la seva llengua, els seus desitjos democràtics, i voler imposar-nos el relat dels borbons i castellans, a Catalunya tindrà el mateix recorregut que va tenir en Lerroux.
Al Estat espanyol i els seus governs de torn, la centralitat se la repartien els hereus de Franco, AP i PP i els del PSOE. Un nou actor organitzat Podemos, ha vingut per fer-los la guitza. Malgrat tot Podemos és pot fondre si els Errejon de torn, amb relat centrat, són relegats a plans de segona.
Haver estat militant o votant de CDC, no és cap pecat, hauria de ser un orgull. Ho diu un que mai ha votat al Pujol. Han estat els centenars de militants i centenars de milers de votants, els que han legitimat la centralitat de CDC. Han estat els votants els que han comprat el discurs i han fet costat als dos Presidents de CDC. Només s’ha d’avergonyir aquell que hagi mentit o fins i tot delinquit.
Per tant i és provat, la lluita per la centralitat política, avui és aferrissada. Els d’esquerres purs, mai el podran ocupar. Els de dretes tampoc. Ens referim a Catalunya. Ni dretes ni esquerres, el futur és el centralisme polític, i qui té més possibilitats per ser-hi és el PDeCAT.
El PDeCAT no pot renunciar al catalanisme ven fet de CDC. Renunciar-hi suposaria de facto renunciar a la centralitat política. Catalunya està conformada per un ventall de persones heterogènia que fa impossible la uniformitat ideològica, social i política.
La situació actual esdevé una “guerra total” per l’espai convergent. El govern espanyol el vol destruir per destruir el procés. Els d’esquerres utilitzen el relat espanyol de la corrupció per minvar les possibilitats del PDeCAT.
Qui guanyi el relat de la centralitat, possiblement guanyarà la Presidència de la República catalana. Per això, avui la lluita condiciona i potser massa el darrer tros del camí a les urnes. El que és segur és que tothom no la pot ocupar i les esquerres i dretes pures tenen tots els números per fracassar en l’intent. Queda dit.
RSS Feed
