No només són els 299 anys que fa que som ocupats i sotmesos pels espanyols. De fet, i ara, el nostre pitjor enemic és la legalitat espanyola, la que ens lliga i la que continua amb els seus objectius irrespectuosos i espanyolitzants.
Que l’ historiador Salvador Cardús i el periodista Francesc – Marc Álvaro, ens expliquin, amb arguments inclosos, que no cal, que hem de deixar d’anar a Madrid a fer pedagogia, l’encerten. Tots els esforços d’encaix, de que els espanyols ens entenguin, de que reconeixien un estat plurinacional, de que el finançament ha de ser just, no han reeixit mai, i fins i tot els màxims defensors d’aquesta estratègia com l’expresident Pujol, reconeixen ara que és impossible, ells són com són i no volen fer cap concessió.
Ara però, n’estem convençuts que hem de fer un pas més. Res ha dir sobre el fet de que hem de complir de moment la legalitat espanyola. Ara be, plantegem un nou pas estratègic per fer més visible que ja no hi ha marxa enrere. Espanya no vol ser altra cosa del que és. Els hi agraden ser els hereus del franquisme, els hi agrada tenir una justícia que no funciona, els hi agrada tenir tot el poder concentrat a Madrid, els hi agrada tenir segrestats als ciutadans amb la subvenció, els hi agrada dilapidar el diner públic per fer-se veure, els hi agrada manifestar permanentment la seva única realitat la espanyola, i el que no els hi agrada, és admetre que existeixen altres realitats.
Per tant hem de fer un nou pas i no ha de ser obligat ha de ser volgut. Aquest pas, ha de ser la constatació d’un nou moment polític i social. Ara a més de deixar de fer la pedagogia, ens hem de prendre seriosament donar un nou tractament dirigit a l’estat espanyol. Hem de començar a girar el full de la historia i tractar de concentrar-nos per fer la nova pagina. Espanya ens ha de interessar el mateix que la resta d’estats de la CE. Un nou tractament, institucional, polític i social, és ara necessari. El conseller Homs, ens ha indicat el camí; “si el Montoro diu que, haremos una comisión para estudiar un nuevo modelo de finanzamiento para el 2015”, nosaltres no hi perdrem ni un minut en fer consideracions, el que farem és continuar amb l’objectiu central, fer la consulta i intentar resoldre els problemes del dia a dia.
Ens hem de deslligar tant com puguem de la marca Espanya. La seva corrupció, i el seu desgavell a l’hora de governar, no ens afavoreix. Tampoc ens afavoreix el cas Palau i el de les ITV. La justícia espanyola, i ara podem afirmar que de forma sospitosa fan durar en el temps, són qüestions que vulguem o no, hem de liquidar el mes aviat possible, ens hi va la credibilitat del nostre procés.
Deslligar-nos de la marca Espanya i del seu discurs és possible. Tenim els mitjans adequats i nostres per fer-ho, només cal posar-hi fil a l’agulla. Ara hem de decidir si cal fer publicitat d’un estat que ens va a la contra. Per els puristes de la objectivitat, els hi diem que tranquils ells tenen els seus mitjans per “bombardejar-nos” diàriament. Donar la mateixa importància a les noticies espanyoles que a les de França, ens situa en un nou estadi, l’estadi del dret a decidir.
Una llengua no es perd perquè els que no la saben no l'aprenen, sinó perquè els que la saben no l'usen. Frances G.
RSS Feed
