Ho fem costat al nostre Honorable President Artur Mas o ja cal que ens hi posem fulles on més ens agradi.
No veure que unionistes, espanyols, forcés obscures i lobbys de tota mena el volen ben mort, políticament clar, és fer-los el joc. Tant costa d’entendre que no és el mateix que un dels seus, "espanyol", ara encapçali el contrari del que volen. CiU ha treballat per l’encaix i per una avinentesa lleial i fa una estoneta, que s’han adonat que no, que és impossible.
Algú pot pensar que li perdonaran la seva “traïció”. En Mas vulgui o no, que ho vol, no recularà . L’únic que demana insistentment és que se li faci costat. Ell i el seu govern no pot contra totes les forces oposades al procés. Ell necessita un suport clar i diari al Parlament i al govern, com també de la societat civil, i ho necessita donat la gran pressió que els altres fan. El 25 de Novembre el líder natural del procés va quedar tocat, cal admetreu, però ara cal passar full i donar-li el suport, sobre tot quan demostra que compleix fil per randa tot el que té ha veure amb el procés.
No és governa, incapacitat per fer pressupostos, només saben retallar, cal acabar amb la despesa innecessària (TV3, delegacions), són les diatribes que cada dia tertulians unionistes espanyols, i mitjans no paren d’escampar i repetir arreu.
ERC, s’ha de mullar, no pot fer la “PUTA I LA RAMONETA”, per més estona. ERC està aguantant els embats afalagadors amb prou dignitat i coherència. Deixar prou clar que el pacte de legislatura no és trencarà, és important però ara no ni ha prou, cal fer el darrer pas, CiU i ERC han de fusionar les seves propostes, han de donar mostres de conjunció, han d’assumir col·lectivament el desgast de governar i han de fer el que calgui per demostrar que la responsabilitat és de país, en cap cas electoral. Fer-ho desmuntaria els pocs arguments dels contraris i visualitzaria que El Duran i Lleida ha perdut i amb ell tots els seus suports.
El patriota és aquell que estima el seu país, i l'estima prou per no acceptar que es cometi una immoralitat en el seu nom.
Janeane Garofalo
No veure que unionistes, espanyols, forcés obscures i lobbys de tota mena el volen ben mort, políticament clar, és fer-los el joc. Tant costa d’entendre que no és el mateix que un dels seus, "espanyol", ara encapçali el contrari del que volen. CiU ha treballat per l’encaix i per una avinentesa lleial i fa una estoneta, que s’han adonat que no, que és impossible.
Algú pot pensar que li perdonaran la seva “traïció”. En Mas vulgui o no, que ho vol, no recularà . L’únic que demana insistentment és que se li faci costat. Ell i el seu govern no pot contra totes les forces oposades al procés. Ell necessita un suport clar i diari al Parlament i al govern, com també de la societat civil, i ho necessita donat la gran pressió que els altres fan. El 25 de Novembre el líder natural del procés va quedar tocat, cal admetreu, però ara cal passar full i donar-li el suport, sobre tot quan demostra que compleix fil per randa tot el que té ha veure amb el procés.
No és governa, incapacitat per fer pressupostos, només saben retallar, cal acabar amb la despesa innecessària (TV3, delegacions), són les diatribes que cada dia tertulians unionistes espanyols, i mitjans no paren d’escampar i repetir arreu.
ERC, s’ha de mullar, no pot fer la “PUTA I LA RAMONETA”, per més estona. ERC està aguantant els embats afalagadors amb prou dignitat i coherència. Deixar prou clar que el pacte de legislatura no és trencarà, és important però ara no ni ha prou, cal fer el darrer pas, CiU i ERC han de fusionar les seves propostes, han de donar mostres de conjunció, han d’assumir col·lectivament el desgast de governar i han de fer el que calgui per demostrar que la responsabilitat és de país, en cap cas electoral. Fer-ho desmuntaria els pocs arguments dels contraris i visualitzaria que El Duran i Lleida ha perdut i amb ell tots els seus suports.
El patriota és aquell que estima el seu país, i l'estima prou per no acceptar que es cometi una immoralitat en el seu nom.
Janeane Garofalo
RSS Feed
