O ja hi som, o hi estem a punt. En termes politics, els que ens representen al Parlament de Catalunya, amb major o menor intensitat, s’han posicionat, fet que provoca entrar de ple en un estadi nou i en el debat de com voldríem que fos la nostra Catalunya lliure. Les posicions politiques dels diferents grups que conformen el Parlament de Catalunya, són les següents:
CDC, ha fet la seva catarsi i hores d’ara i tot i que pugui existir alguna discrepància, cosa normal, la seva direcció a tots els nivells, opta sense cap dubta per: “Fer un referendum i treballar per un estat independent dins d’Europa”.
UDC, socis de CDC i part del Govern de Catalunya, tot i mantenir discrepàncies sobre el full de ruta, amb un Duran i Lleida que proposa una tercera via (entesa amb l’estat espanyol per continuar on som), de moment són lleials a la seva resolució programàtica i al President. Defensen el dret a decidir sense fissures. Altra cosa serà quin serà el seu sentit del vot, tot i que per dades, la majoria volen la independència.
ERC, la nova direcció amb l’Oriol Junqueras al capdavant, no dona espais a l’error. La seva aposta és incondicional i la independència de Catalunya, és l’objectiu a curt termini, sense que altra possibilitat ho pugui malmetre.
PSOE-psc, ho ha deixat clar, no volen cap referendum perquè els seus a Madrid tampoc ho volen. Per tant, ja els tenim i sense embuts fent campanya per Espanya i contra la independència de Catalunya.
PP, cap comentari. Tothom sap que vol i com ho volen.
ICV, defensen i de moment sense oposició interna el dret a decidir dels catalans. Altra cosa serà el seu posicionament sobre la pregunta. El SI o el NO, de moment estan immersos en un ball, que desitgem no acabi de bastons. Catalunya no s’ho pot permetre.
Ciutadans, exactament el mateix que els del PP i PSOE, amb la diferencia que qual voltors carronyaires, sobrevolen pel damunt de les misèries i corrupcions per eixamplar la seva clientela. Poden ser, si no ho són ja, els nous Lerrouxistes, això si, amb un populisme més modern.
CUP, aliats eterns per la llibertat de Catalunya, tot i que pretenen donar permanentment un toc social i d’esquerres al procés, cosa que ja ens va bé.
Ara ja sabem qui és i on està situat tothom i a aquestes alçades, és dubtós que és modifiquin posicions. De fet les majories són i estan conformades i probablement ja de forma inamovible. Per tant, ara el que tocaria és continuar amb el treball pedagògic al carrer i preparar entre politics i societat civil el dia després.
Preparar com volen fer la celebració de la independència de Catalunya, com faran els de Les Borges Blanques, és reconfortant i tant mateix serveix per tenir la convicció de que aquest cop si. De fet la ANC amb les seves sectorials, no fa res més que preparar el futur de la nova Catalunya. Els de Reagrupament tot i no aconseguir la incidència de la ANC, també i des de l’any 2010, amb el seu document, “Organitzant el nostre futur lliure” treballen pel dia després.
Que ho faci la societat civil, és molt important, ara però cal que els partits que clarament aposten per la independència, comencin ha visualitzar que treballen pel dia desprès, fer-ho dona moral de victòria i credibilitat als seus líders.
No és vençut sinó aquell qui creu ser-ho. Fernando de Rojas