ERC no vol, i no hi donem més voltes, assumir la proposta del President. ERC vol que cada partit faci la seva llista per competir en unes eleccions que el president les proposa com el referendum que Espanya no ens ha deixat ni deixarà fer. ERC te tot el dret d’anar a les eleccions reconvertides com vulgui i amb qui vulgui. El que ERC no hauria de fer, és fer veure que vol negociar la seva proposta de país, amb l’excusa banal de no perdre vots per l’esquerra. El que ERC no fa, ni diu, és admetre que també és podrien perdre per l’altra cantó.
ERC ha decidit que lo social i país van intrínsicament junts, vaja inseparables. Sense oblidar el tema de la corrupció, ara, abans no en feien escarafalls per pactar amb qui fos, portés motxilla o no. Fins i tot ara han dut al bagul dels records un “pacte de legislatura” amb CiU, amb retallades incloses. Sembla que de repent volen fer net i estar immaculats per quan els de “Podemos” toquin cuixa. ERC ha d’entendre i fer-ho entendre, que qualsevol opció d’esquerres per governar a Catalunya sempre serà des de la perspectiva espanyola, mai des de l’Estat Català lliure i independent.
A l’any 1918 Pablo Iglesias, fundador del PSOE, va dir; “Si Catalunya pide la autonomía, o la independencia, no habrá más remedio que dársela. Pero falta comprobar plenamente, concienzudament, si lo de ahora es aspiración unànime de todo un pueblo, o mera plataforma de sus representantes”. (Cop de porta 1714 – 1975, Vol. 1 Pere Bosch i Cuenca). A dia d’avui, no hi ha cap espanyol des de la política que proposi res semblant, i nosaltres continuem necesitant saber quina és la majoria.
A l’any 1934 Lluis Companys, en un míting al Vendrell va dir; “La sentencia del Tribunal de garanties representa un atac a l’autonomia, un atac a l’Estatut de Catalunya i un acte d’agressió política a la llei fonamental de la República. Des de fa algun temps, els governs de la República mantenen una ofensiva contra l’estatut aprovat per les Corts constituents, una ofensiva que és desenvolupa, unes vegades de forma declarada i altres encoberta, des de diversos departaments ministerials, obeint a un mode i a un pla perfectament definits, mentre oficialment i oficiosament s’adopta la tàctica contrària d’aparentar cordialitat i bona intenció”. (Cop de porta 1714 – 1975, Vol. 1 Pere Bosch i Cuenca).
ERC a dia d’avui encara no s’ha n’ha adonat que amb els espanyols, d’esquerres o de dretes, no hi tenim res ha fer, el president Artur Mas si. Companys va descriure exactament el mateix que avui passa i personatges de vàlua política i intel·lectual com Pablo Iglesias de l’època a Espanya ara no se’n troben.
ERC té un deute amb els seus màrtirs, que no són pocs. Ajudar a aconseguir la Independència de Catalunya. Marxar d’Espanya. Desconnectar de l’estat espanyol. Fer foc nou i construir el futur d’un país que no ha de assemblar-se gens amb la Espanya centralista, jacobina i decimonònica.
ERC ha de fer memòria i llegir-la adequadament, i si per aconseguir els objectius s’ha d’aliar amb els dimonis de casa que així sigui. Amb els espanyols ja sabem el que sempre hem tingut. Espoli i maltractaments.
RSS Feed
