De que serveix una guerra en defensa de l’estelada. Per res.
De que serveix una guerra de desobediència personal, no col·lectiva ni estratègicament consensuada. Per res.
De que serveix una baralla per uns pressupostos autonòmics, quan els diners els continua tenint i recaptant l’estat espanyol. Per res.
De que serveix una xiulada a un rei i un himne que mai ha estat el nostre. Per res.
De que serveix lluitar judicialment per guanyar una o moltes batalles que sabem perduda d’antuvi amb la justícia espanyola. Per res.
De que serveix reclamar més inversions al govern espanyol saben que als catalans ni aigua. Per res.
De que serveix mantenir-nos físicament en un Congrés que no és el nostre, que se’ns prohibeix segons quines comissions, si el que volem és la independència de Catalunya. Per res que reforci el procés, donat que la internacionalització ja és un fet.
De que serveix proposar esmenes al “Valle de los caidos” si el que volem és oblidar-nos d’un Estat, encara a dia d’avui amb reminiscències franquistes. Per res.
A Espanya, de que serveix exhibir banderes republicanes al Congrés, amb l’excusa incorporada i perdo al sistema. Per res.
De que serveix que defensem la unitat política i d’acció per aconseguir la independència. Per tot.
De que serveix que conscienciem i obrim els ulls als que encara a dia d’avui no tenen clar que sense independència, tenim un futur magre. Per tot.
De que serveix fer costat al nostre Govern, al Parlament i creure’ns que ho fan be. Per tot.
De que serveix, fer cas i seguir les consignes i convocatòries de la ANC, Òmnium i l’AMI. Per tot i per guanyar.
De que serveix emmotllar la nostra impaciència, i esperar que el Parlament faci el seu recorregut i ens doni la nova legalitat, que serà escrupolosament democràtica i imbatible. Per tot.
De que serveix que aprovem els pressupostos autonòmics. Doncs ras i curt per fer possible el Referèndum o Referèndum compromès i qui vulgui altra cosa, senzillament és que no a triat bé.