Els espanyols no accepten que els catalans som altra cosa. El debat que sempre ens posen sobre la taula és primitiu i absolutista. En temps de la dictadura l’argument era la força de les armes, ara en temps de pau és la força d’una legalitat que nega el mateix que en altres èpoques. Ara però el paroxisme ideològic dels espanyols, arriba a cotes estratosfèriques. “Només units tenim futur, sols no només no és possible sinó que tot el que ens passi serà dolent”.
Avui intentarem fer una proposta prepositiva, des de la perspectiva d’oferir les condicions mínimes per formar part d’una nova realitat política.
Les propostes no seran condicionants per entendre’ns, seran condicions “sinequanon”. Els temps de les imposicions s’han acabat. L’acord polític ha de prevaldre i els drets han de ser els mateixos per qualsevol dels pobles que conformen la diversitat hispànica.
La primera reflexió i pregunta a fer-nos, és, si ara el que tenim compleix els desitjos i necessitats de tothom. Rotundament no. Construir una nació, anorreant la resta, i fer-ho amb una de les matrius que predomina, ens permet afirmar que és una construcció plena de debilitats i d’injustícies.
Conclusió. És impossible que acabi be i la historia ens ho demostra. La pregunta, podem construir trencant amb el passat, podem fer que tots ens sentim be treballant des de el respecte i la tolerància?, si.
Com podria encaixar Catalunya i els catalans en una hipotètica nova entitat política, on tots els pobles de la península ens i trobéssim be?, és possible, i perquè no ho hem fet possible? Explicar-ho i analitzar-ho, és tant simple com el fet que els romans volguessin ampliar el seu imperi constantment. La necessitat i l’ambició eren els eixos vertebradors.
De moment no ha estat possible per motius dominadors i d’estatus. Ara, al 2014, tenim les condicions politiques i socials per intentar-ho.
Catalunya ha enfilat el vaixell per ser lliures i difícilment canvi el rumb. Altra cosa serà que la resta reflexioni i pensi que ara mateix tenim una oportunitat per construir trencant. Construir quelcom nou i fer-ho des de el màxim respecta a les persones, a la seva cultura i a les seves creences, ara és possible.
Entrem directament a la proposta.
Catalunya i per voluntat dels seus ciutadans, és converteix en un estat i Castella, Galicia i Euskadi, son els primers pobles en fer un reconeixement èxplicit.
Catalunya proposa la construcció d’un estat confederal entre el pobles de la península inclòs Portugal i Andorra. Tots els estats seran lliures per ser-hi o no. Els estats seran amos de totes les competències i gestionaran llurs recursos. Existirà un govern confederal que només tindrà la capacitat de representació i coordinació del que determinin els estats de la península. La representació a qualsevol organisme internacional dependrà dels estats o en el seu cas del que és delegui al govern confederal.
España deixa d’existir. La monarquia borbònica és abolida i és proclama la República Confederal de Hispania.
Totes les llengües peninsulars seran oficials en qualsevol estat de la República Confederal de Hispania.
És crearà un fons que s’anomenarà d’equilibri territorial (solidari), d’acord el PIB de cada estat i el gestionarà el govern Confederal.
La defensa territorial, és delegarà a Europa a través de l’OTAN amb l’aportació econòmica que s’estimi i acordi.
Finalment cada estat determinarà el seu Parlament, i el seu sistema judicial, amb la voluntat política que en un futur no gaire llunya, Europa sigui la nova nació de nacions i assumeixi totes les activitats politiques, parlamentaries, jurídiques i de seguretat.
Per últim, la República Confederal Hispànica, abolirà el terme i definició d’espanyol per definir la nova realitat política i als seus ciutadans.
Estem convençuts que els que controlen l’estat espanyol, no només no s’avindrien a parlar-ne, sinó que faran tot el possible perquè ni és pugui debatre aquesta possibilitat. La proposta, és de respecte, de llibertat i solidaria, però tot i així, í com que el poder deixaria d’estar en mans d’uns quants, si oposaran aferrissadament. Destruir la España, aquesta, la monàrquica i franquista per construir amb llibertat, és quelcom que els no demòcrates vulguin assumir i per això no volen que els catalans tinguem altres drets que no siguin el que ells volen. No deixar-nos votar mostra al mon que mai han tingut intenció de construir res més que el que han volgut sempre, “una España grande y libre”.
RSS Feed
