La historia de TV3, vaja la de la televisió publica de Catalunya i el seu entorn, 324, 33, Catalunya Radio, Catalunya Informació, Catalunya Musica, és digne de recordar-se i fer honor als qui van fer possible el que avui tenim com eina de comunicació i informació.
Va ser el primer Govern de Jordi Pujol, on els desitjos van quedar prou clars i discutits per alguns: “En el nostre projecte de País, una radio i una televisió publiques havien d’ajudar a defensar la llengua i a construir la consciencia de catalanitat”...”La radio i la televisió van ser doncs, una prioritat i les vam tirar endavant a la primera legislatura i des de el Departament de Presidència mateix”. Jordi Pujol, President.
Per tant al Cèsar el que és del Cèsar...Tenim uns mitjan de comunicació de qualitat i públics perquè la “pèrfida dreta catalana” ho va voler, i ho varen fer sense permisos ni autoritzacions. Potser va ser la primera vegada que Catalunya feia la seva.
No va ser fàcil ni econòmicament ni tècnicament. Amb el temps els que estimem la nostra llengua i la nostra historia, varem descobrir que s’havia fet un pas de gegant per poder assolir una normalitat que se’ns havia segrestat des de el 1714.
Van ser els socialistes del PSOE a Catalunya, els que van endegar una campanya contra els mitjans audiovisuals públics catalans. Joan Ferran l’insigne inquisidor fou l’encarregat; “cal acabar amb la crosta nacionalista a TV3”. Els dos tripartits serien els encarregats de fer-ho.
Els de Ciutadans van eixamplar la persecució contra la normalització lingüística i els mitjans públics de comunicació de Catalunya. La trama quedava complerta amb el front que avui és públic i notori, PP, PSOE i Ciutadans, amb els vist i plau dels de ICV, ara CSQEP, i amb l’aquiescència de CCOO i UGT.
Els poders ocults o no tant, han llençat el crit al cel contra l’anomenament del nou director, Vicent Sanchis. També ho han fet diputats com l’ex líder sindical de CCOO J. Coscubiela, l’Iceta o l’Arrimades. Curiosament les mateixes formacions amb major o menor intensitat volen liquidar els mitjans públics de Catalunya i acabar amb la immersió lingüística.
En Sanchis és un professional amb capacitats demostrades. Pot ser si que a més de voler que els catalans decideixin, ell votarà si, ara bé, que des de el Comitè d’Empresa i el Consell Professional és pretengui dir qui ha de ser el que val i el que no, ens mostra el biaix profundament corporatiu i poc democràtic dels treballadors de la Corporació.
Vicent Sanchis, té el mateix dret que qualsevol altra per ocupar la direcció de TV3. Ha estat anomenat pel CCMA que n’és la seva responsabilitat i ni el Comitè d’Empresa ni el Consell Professional hi tenen res a dir. Els diputats si, i fins i tot poden si volen demanar explicacions.
El que si que queda demostrat, ates l’argument utilitzat pel Comitè d’Empresa i el Consell Professional, és que hores d’ara TV3 és l’amagatall des don s’ataca el procés, als ex CDC, als del PDeCAT i al President Mas.
Sanchis és força més demòcrata si el comparem amb aquells que formen part del contuberni excloent que avui perviu a TV3. A ell mai se li ha acudit criticar cap nomenament ni a TV3 ni a cap altre lloc. Els de la crosta, si els de la crosta rància espanyolista i pretesament d’esquerres i progressistes, no el volen i l’únic que esgrimeixen per fer-lo fora és que és independentista i proper al PDeCAT. Colla de miserables.
RSS Feed
