A aquestes alçades de la pel·lícula, no és que no existeixi cap possibilitat per una tercera via, cosa certa, és que cada dia que passa, se’ns certifica que els espanyols que no poden ser altra cosa, volen la confrontació i si pot ser amb el resultat de vençuts i derrotats els catalans millor.
No ho diem nosaltres, ho diuen les elits politiques, econòmiques i funcionarials de la seva Espanya. Catalunya és nostra, bramen sense pudor ni vergonya. És nostra per dret de conquesta al 1714 i al 1939. Com ho són els papers segrestats i robats per les tropes franquistes i encara en mans dels mateixos a Salamanca. Catalunya i tot el que hi ha és espanyol. De fet amb la proclama de que tot és seu no en tenen prou, volen reconvertir-nos amb “espanyols de be” i per això fan una nova llei d’educació de caire falangista i franquista, on religió i castellà tornen ha tenir la supremacia de sempre.
Fa temps que ho diem, els catalans amb aquests espanyols que no poden ser altra cosa, no ens entendrem, i segons com quedi tot plegat hauran de passar alguns anys per arribar ha entendre’ns. De fet els espanyols que no poden ser altra cosa, ni dialoguen ni pacten, ells sempre volen guanyar i si cal fer trampes les fan, sempre ho han fet.
Obviant que cal complir la llei, com no pot ser d’altra forma, el que ens proposem, els que volem la independència, és eixamplar el recolzament social per quan arribi el moment deixar clar, que ni és un somni d’estiu ni un escalfament. Guanyar democràticament i pacíficament és l’única via que ens donarà recolzaments internacionals.
Els espanyols que no poden ser altra cosa, han empès la seva “croada” per guanyar, però com sempre fan trampes, s’atorguen la majoria silenciosa, utilitzen de forma barroera declaracions de gent mediàtica i sobre tot neguen la possibilitat d’esclarir-ho tot amb unes votacions. Fer-ho però, és admetre que juguen la partida.
Tant mateix, i no agradant-nos ens felicitem que l’espanyolada vingui a manifestar-se a Catalunya i concretament a Barcelona. Finalment veurem quins són els seus recolzaments i si la majoria silenciosa no és amb ells, i com que els independentistes mai els hem utilitzats, ara si que podríem dir que són nostres. En cap cas van a Euskadi o Galicia, saben que els que estem determinats som els catalans i és per això que aboquen tots els seus recursos i esforços aquí.
Avui llegint en Francesc Canosa (Digital.cat del 12 d’Octubre), i per acabar el meu post, ell que de forma magnifica explica com són i que volen els unionistes que tenim a casa, que descriu amb nitidesa, que hi ha una Catalunya que no riu i que només busquen la tragèdia com element de convivència. Són els mateixos que parlen insistentment de fractura social, però només ho fan ells. En Francesc la clava “la maté porqué era mía”, “me lo comi porqué tenia hambre”, “te toco los huevos porqué me da la gana”. Avis de tragèdia al Parlament de Catalunya amb la fugida dels diputats del PP i Ciutadans. Torna la tragèdia perquè això és Espanya. A València, a les Balears i a la Franja, ja ningú riu, només els que volem un país amb futur som els que ha dia d’avui tenim la paternitat de la festa, del bon rotllo i de les actituds amb positiu.
Ells que és quedin amb la seva Espanya o totes i deixem-los en pau, nosaltres a lo nostre fen via cap a la independència.
Podran fer que legalment sigui espanyol, però no aconseguiran que me'n senti. F. Guardia
RSS Feed
