Ho sabem, si els de ERC no canvien, no hi haurà “Llista de País”. De moment el President Mas manté la porta oberta. En política és el que toca, mai cap porta tancada. És previsible doncs que el 27 els catalans votem amb el mateix format autonòmic de sempre i la diferencia, tot i que molt notable, serà i el tindrem circumscrit en els respectius Programes electorals.
Si és així, i per fer viable i visible el que queda del procés, el recompte per la independència esdevindrà de la suma dels Diputats d’aquells partits que diguin explícitament que estan per la independència de Catalunya. Si la suma dona majoria absoluta, el primer escull quedaria superat.
Tot i que l’ordre dels factors no altera el producte, en política els factors si que modifiquen el resultat final. En Francesc Marc Álvaro en el seu article a La Vanguardia (30 d’Abril) exposa i analitza el to d’unes eleccions que volem plebiscitàries. Tot i que ell ho apunta, nosaltres afegim que és vulgui o no seran “presidencialistes”. La tria del partit ens portarà inevitablement a la tria de qui és el que ha de liderar la part més feixuga, però a l’hora més extraordinària del que quedaria del procés.
En Mas va explicar-nos el 25 de Novembre com podíem anar cap la victòria sense fer-nos mal políticament entre els que volem la independència de Catalunya. Fins i tot va dir que estava disposat a ser l’últim de la llista. Els d’esquerres i els d’Esquerra fent la viu viu.
És obvi que el 27 tothom intentarà treure el màxim de vots i de Diputats. Però ara ja podem dir que l’objectiu de les eleccions del 27 proposades en termes de partit tenen per ERC l’objectiu de guanyar-les i de determinar qui ha de ser el President que vehiculi la resta del procés, que legítimament volen que sigui l’Oriol Junqueras. Si succeeix això ERC haurà treballat i de valent per obrir la caixa dels trons, no a casa seva, a CDC.
Artur Mas, com va fer l’Alex Salmond, plegarà, no té cap altra opció. Junqueras pot demanar lleialtat a CDC per recolzar-lo, però sempre hi haurà que digui, que la mateixa que va tenir ell i ja i serem.
ERC no pot liderar el que queda del procés. És més, ERC que no podrà per molt que vulgui aglutinar i ser el pal de paller de l’esquerra a Catalunya, sinó és la sobiranista. No pot comptar amb els del PSOE, tampoc amb els de la CUP, i amb els d’Iniciativa menys, aquets són els pitjors, ara són els que més indefinicions porten a les seves esquenes. De fet ERC amb els rebotats del que queda del PSC i poca cosa més, pot arribar a liderar una esquerra, però no tota. Podemos, Ciutadans i la Colau no són cap perill. Aquets són els encarregats per fer foc nou amb els del PP i PSOE i entre ells és devoraran, només cal deixar-los fer.
En resum el 27 triem independència i qui a de liderar el que queda del procés. Els més il·luminats diuen que no cal que qui lidera és la societat. Un sopar de duro seria més creïble. El 27 la societat és presenta a través dels partits i els partits trien. Nosaltres creiem que donat el que ens juguem el 27, donat que tenim per primer cop un president que no para de jugar-se-la, i donat que volem guanyar, creiem, millor estem convençuts que el President Mas és el que ha de liderar el que queda del procés. Per tant la llista on ell i sigui, és la que ha de guanyar i obtenir la majoria absoluta. Els patriotes de debò avui no proposarien una cursa per veure qui ha de ser el President, senzillament fa estona que ja s’haurien d’haver posat a les seves ordres.
RSS Feed
