
El 19 de Desembre del 2012, CiU i ERC signaven l’Acord per la Legislatura, 2012 - 2016. En el document, un preàmbul, determina el perquè d’aquest acord. Cal destacar l’apartat on responsabilitat i generositat són l’anima de l’acord.
“Per poder complir amb el mandat electoral, cal un lideratge compartit, participatiu i plural. En primer terme, compartit entre el partit que conformarà Govern, Convergència i Unió, i el primer partit de l’oposició, ERC. I aquest lideratge compartit requereix d’un gran esforç de corresponsabilitat per part de les dues principals forces de l’arc parlamentari per poder disposar d’una estabilitat parlamentaria que garanteixi una gran majoria i consens en els principals reptes de l’agenda parlamentaria i governamental. En segon terme, caldrà ampliar el consens a la resta de forces politiques favorables al dret a decidir i a la celebració d’una consulta i afavorir la participació en el procés de les entitats econòmiques, socials i culturals del nostre país”.
L’Acord de Legislatura, contempla uns pactes, nosaltres en destacarem el definit en l’apartat tercer i els seus annexos:
“Garantir l’estabilitat parlamentaria de l’acció del Govern. L’acció del Govern es basarà en i serà coherent amb les prioritats pactades per ambdues parts en aquest acord o que hauran estat prèviament consensuades en els òrgans que preveu aquest acord”.
Annexos 1,2 i 3;
Procés de convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya.
Prioritats del Govern per a la transició nacional.
Política econòmica i pressupostària per a la transició nacional”.
De l’annex 1, en destacarem els següents apartats:
“CiU i ERC manifesten el seu compromís èxplicit i la determinació política de fer una consulta al poble de Catalunya perquè pugui decidir democràticament i lliurement el seu futur col·lectiu”.
“Obrir un procés de negociació i diàleg amb l’Estat espanyol per a l’exercici del dret a decidir que inclogui l’opció de convocar un referendum”.
De l’annex 2, destacarem els següents enunciats:
-Òrgans i instruments per garantir la transició nacional.
-Mesures per abordar la recuperació econòmica.
-Mesures per garantir i enfortir la cohesió social i els serveis públics.
-Per una administració i una democràcia de mes qualitat.
-Mesures per un país més sostenible.
-Identitat, llengua i cultura.
De l’annex 3 destaquen pel seu gruix polític:
-El marc d’actuació i principis de l¡acord.
-Per una política econòmica justa per a un marc pressupostari de transició.
-Ingressos - Despeses.
L’acord de legislatura signat entre CiU i ERC, obria pas i sense cap possibilitat de marxa enrere, “el procés”. En cap cas era una declaració d’intencions. Era el compromís polític i de govern per enllestir el procés. ERC feia l’acte de generositat més important dels darrers 36 anys i CiU assumia que el procés era irreversible, provocant una reconversió interna a CDC que hores d’ara ha sorprès propis i estranys.
Signar uns pressupostos amb retallades incloses, fer-ho amb els que encara porten unes quantes pedres en la seva motxilla, indicava que ERC, per fi avant posava el país i la seva llibertat abans que resoldre de forma immediata els reptes socials que Catalunya té. ERC signa l’acord de legislatura saben amb qui signava. Coneixement de causa en diuen, i això honora als seus nous dirigents.
Llegint el grau de compliment per part del govern de la Generalitat de l’Acord de Legislatura, podem comprovar que és superior al 80 %, i només estem a la meitat del període legislatiu. Ara, no entenem el perquè del trencament unilateral d’aquest acord i el que és més greu, que no és mantingui en tota la seva extensió, sobre tot perquè no existeixen incompliments de l’acord de legislatura.
Aquest acord va ser aplaudit per la societat civil i condemnat pels espanyols. Teníem el camí traçat i abandonar-lo ara només pot ser sinònim de fracàs. L’èxit del nou 9 N, no ha de ser motiu de revenja, ens al contrari, ho ha de ser per aprofundir en els mecanismes de la unitat, i actes que donen valor com l’Històric Acord de legislatura signat per CiU i ERC el 19 de Desembre del 2012.
.