Molt honorable President del Govern de la Generalitat de Catalunya, és vostè ara mateix, amb el suport de ERC, responsable de dur als catalans a bon port. Unionistes i catalans botiflers el volen mort, políticament clar. Hores d’ara tothom sap, que vostè te tots els ingredients per liderar tot el procés.
Estic cansat d’autoanomenar-me independentista, vull ser normal com un fiancés, o un alemany, o un britànic, vull dir als quatre vents que soc català i prou, ni sobiranista, ni independentista, ni nacionalista, prou, mig segle és prou temps per saber que vull ser i on vull viure, i senzillament vull ser com els pares i els seus pares, català i viure a Catalunya.
Vostè té a les seves mans que jo i una munió de catalans per fi acabem amb la nostra diàspora. Em patit prou i tot i patint em conservat la nostra cultura i llengua. Ara tenim a tocar l’alliberament com a poble, només cal que parli, ens indiqui, que ens marqui el camí. Te vostè per primera vegada un soci lleial, que fins i tot davant d’unes enquestes, que l’afavoreixen, ha posat al davant el procés, aprofiti-ho.
Vostè ha tingut la valentia de dir prou, en nom de tot un poble, ara no ens pot defallir. No escolti cants de sirenes i menys si són per escoltar als espanyols. Ara és tempos de negociació per decidir i si no volen, allà ells, però és el nostre moment, desaprofitar-ho seria el seu suïcidi polític i patriòtic. Vostè no ens ho pot fer ni s’ho hauria de fer a vostè mateix.
No tindrem més adhesions de las que tenim ara mateix. No tenim cap incertesa del que proposaran els del PSOE a Catalunya, Hospitalet i S. Just en són bona mostra. Tampoc en tenim del ecocomunistes, ells hi seran una estona, després és una incògnita. El PP i Ciutadans, cap dubta. Vostè compta amb els seus, amb els d’Esquerra, amb els de la CUP i amb tot una munió de catalans que fan gruix en diferents col·lectius com ANC, Òmnium, AMI, Reagrupament, SI, i d’altres que el seguiran sense dubtar-ho si és manifesta amb claredat i ens proposa el que Catalunya i els catalans volem, la independència.
Els del NO són clars i fa temps que no s’ha amaguen. PSOE, PP i Ciutadans, s’han declarat espanyols i treballen per una Espanya unida i sense particularitats. Per tant i tenint en compta dels mitjans de que disposen els unionistes espanyols ni amb 300 anys més els incorporarem a la causa de Catalunya. Catalunya com deia Lluis Companys només té als catalans per defensar-la i els espanyols que ho són i volen ser-ho per sempre més, mai i seran, fins i tot no hi seran amb els aspectes més de base i democràtics.
Cada dia que passa, Catalunya pateix retallades i espoli i si vostè no i posa fre, finalment vostè en serà el culpable, li agradi o no. Evitar-ho en part esta en les seves decisions, ara de moment, un gruix gens menyspreable de ciutadans comença ha estar convençuda de que qui retalla és vostè i el que és més greu, ho fa perquè li agrada complir les ordres que rep d’Espanya i de fora.
Les cartes estan donades, i ni el Duran és farà independentista, ni els que són federalistes i unionistes canviaran, com tampoc ho farem els demòcrates que som capaços de jugar-nos la partida en unes votacions. Viure dins d’una agonia imposada és un mal viure. Jugar-nos-la, tot i que només sigui per saber que ens en podem sortir, paga la pena. Mai tindrem una “alineació astral” com ara. Independència o dependència, aquesta és la qüestió i que sigui una cosa o l’altra, ara només depèn de vostè, però si us plau no trigui, correm el perill d’una desalineació que no és tornarà ha donar en uns quant segles o mai més.
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una politica justa, honesta i regenerada. Antoni Gaudí
Estic cansat d’autoanomenar-me independentista, vull ser normal com un fiancés, o un alemany, o un britànic, vull dir als quatre vents que soc català i prou, ni sobiranista, ni independentista, ni nacionalista, prou, mig segle és prou temps per saber que vull ser i on vull viure, i senzillament vull ser com els pares i els seus pares, català i viure a Catalunya.
Vostè té a les seves mans que jo i una munió de catalans per fi acabem amb la nostra diàspora. Em patit prou i tot i patint em conservat la nostra cultura i llengua. Ara tenim a tocar l’alliberament com a poble, només cal que parli, ens indiqui, que ens marqui el camí. Te vostè per primera vegada un soci lleial, que fins i tot davant d’unes enquestes, que l’afavoreixen, ha posat al davant el procés, aprofiti-ho.
Vostè ha tingut la valentia de dir prou, en nom de tot un poble, ara no ens pot defallir. No escolti cants de sirenes i menys si són per escoltar als espanyols. Ara és tempos de negociació per decidir i si no volen, allà ells, però és el nostre moment, desaprofitar-ho seria el seu suïcidi polític i patriòtic. Vostè no ens ho pot fer ni s’ho hauria de fer a vostè mateix.
No tindrem més adhesions de las que tenim ara mateix. No tenim cap incertesa del que proposaran els del PSOE a Catalunya, Hospitalet i S. Just en són bona mostra. Tampoc en tenim del ecocomunistes, ells hi seran una estona, després és una incògnita. El PP i Ciutadans, cap dubta. Vostè compta amb els seus, amb els d’Esquerra, amb els de la CUP i amb tot una munió de catalans que fan gruix en diferents col·lectius com ANC, Òmnium, AMI, Reagrupament, SI, i d’altres que el seguiran sense dubtar-ho si és manifesta amb claredat i ens proposa el que Catalunya i els catalans volem, la independència.
Els del NO són clars i fa temps que no s’ha amaguen. PSOE, PP i Ciutadans, s’han declarat espanyols i treballen per una Espanya unida i sense particularitats. Per tant i tenint en compta dels mitjans de que disposen els unionistes espanyols ni amb 300 anys més els incorporarem a la causa de Catalunya. Catalunya com deia Lluis Companys només té als catalans per defensar-la i els espanyols que ho són i volen ser-ho per sempre més, mai i seran, fins i tot no hi seran amb els aspectes més de base i democràtics.
Cada dia que passa, Catalunya pateix retallades i espoli i si vostè no i posa fre, finalment vostè en serà el culpable, li agradi o no. Evitar-ho en part esta en les seves decisions, ara de moment, un gruix gens menyspreable de ciutadans comença ha estar convençuda de que qui retalla és vostè i el que és més greu, ho fa perquè li agrada complir les ordres que rep d’Espanya i de fora.
Les cartes estan donades, i ni el Duran és farà independentista, ni els que són federalistes i unionistes canviaran, com tampoc ho farem els demòcrates que som capaços de jugar-nos la partida en unes votacions. Viure dins d’una agonia imposada és un mal viure. Jugar-nos-la, tot i que només sigui per saber que ens en podem sortir, paga la pena. Mai tindrem una “alineació astral” com ara. Independència o dependència, aquesta és la qüestió i que sigui una cosa o l’altra, ara només depèn de vostè, però si us plau no trigui, correm el perill d’una desalineació que no és tornarà ha donar en uns quant segles o mai més.
Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una politica justa, honesta i regenerada. Antoni Gaudí
RSS Feed
