
Els poders fàctics, econòmics i neofranquistes, ho han tingut clar. Davant la potència del independentisme, la seva transversalitat i les seves formes, calia potenciar un nou model polític capaç de liquidar-lo. Finançament de fora d’Espanya i de dins i aprofitant el desencís d’una gran majoria, reflexada amb els indignats, han estat els fets determinants per la construcció de l’artefacte anomenat Podemos.
L’artefacte, inicialment només tenia un objectiu; Avortar el procés. Dret a decidir i a favor d’un referèndum pactat, és el camí, deien. Curiosament la proposta coincideix exactament amb la que primer, en Mas i després Junts pel Si, sempre han proposat.
La proposta de l’artefacte, però i desprès del resultat de les eleccions europees, va anar més enllà. Podien fer forat a les eleccions espanyoles i fins i tot desplaçar al PSOE de la seva centralitat. Corrupció i casta els seus estendards per fer forat a Espanya. A Catalunya només una corrupció centrada a CDC.
Veure el mimetisme espanyol traslladat a Catalunya, ens ajuda i molt per saber que la proposta política del artefacte Podemos, sempre ha tingut un objectiu, impedir que Catalunya sigui lliure i independent. Els seus finançadors ho tenen clar sense Catalunya, Espanya s’ha de reinventar.
Podemos i sense vergonya ens mostra el mateix que vol el PP, el PSOE i Ciutadans; “Garantia de la unitat pàtria, lluita contra la corrupció, per ells només la de la dreta clar, i el seu dragon Kan particular ho demostra. Avui referèndum, demà aparcat. Avui corredor del Mediterrani, dema el central. Avui 90.000 ME per la gent necessitada, ara 60.000ME. Ahir referèndum per Catalunya, avui només si és pactat amb l’Estat espanyol.
La virulència de l’artefacte, en les darreres tres campanyes electorals a Catalunya, són de traca i mocador. L’enemic a batre, i sense discussions per la dreta i esquerra espanyola i l’esquerra catalana, han estat i per aquest ordre, Artur Mas, Xavier Trias i Convergència Democràtica de Catalunya.
L’aliança estratègica ha tingut el seu moment àlgid amb l’afegitó dels de les CUP. Ara un vídeo d’en Salelles ho deixa clar. No hi ha pressupostos per culpa de CDC no de ERC. Extraordinari, fins i tot tracten als republicans de mesells i manipulats per les ordes convergents.
Durant una estona, és van escoltar proclames que deien que amb Convergència mai tindríem la independència. Cert, fins i tot fa temps, alguns ho compartíem. Ara i desprès del combat per esfondrar i destruir Convergència, comença ha quedar clar que l’objectiu lliga amb el procés i l’objectiu per fer de Catalunya un Estat independent.
Unionistes, espanyols i els valedors de terceres vies, ho tenen clar, sense Convergència no hi ha independència, per tant esfondrar el vaixell insígnia n’és l’objectiu.
L’artefacte va posar la primera pedra a l’Ajuntament de Barcelona amb l’ajut de les esquerres catalanes. Les CUP varen continuar demanant el cap del President Mas, i ara han clavat l’estocada final amb el seu NO als pressupostos de Junts pel Si.
La conclusió i els fets ho demanen. Avui toca fer costat a Convergència. La Convergència dels fets. La Convergència que s’ha la jugat quan ha calgut i la Convergència que està al costat de la gent, malgrat episodis tristos com el del President Pujol. Fer Costat als que se l’han jugat per Catalunya i no pel partit ha de tenir la recompensa dels catalans. Altrament trairiem el perquè de tot plegat.