16 DE MARÇ I DESCOMPTANT.
És un tema poc recurrent i afegim poc debatut en l’escenari actual. Per ser lliure en tots els àmbits, cal desfer-se de l’opressor. Ser-hi, formar part del seu entramat opressor legitima davant el mon totes i cada una de les accions que decideixi fer l’opressor, per molt que votis i diguis no.
El jutge Santiago Vidal, ha definit amb prou claredat quin ha de ser el camí polític, estratègic i tàctic, per afavorir el procés i ser independents; “Si ara m’oferissin un lloc al Tribunal Constitucional, el rebutjaria”.
En Santiago Vidal, que ja fa estona que actua amb conseqüència i com un demòcrata, fa el que tothom hauria de fer. Ell denuncia i visualitza les mancances democràtiques del sistema judicial del que ell n’és part. Ell i de forma activa amb xerrades, conferencies, tertúlies explicita que ens hem de dotar d’una nova justícia i fer-ho només és possible amb un Estat independent. Ell signa un manifest públic amb 32 jutges més pel dret a decidir, tot i saben com les gasten els espanyols amb els díscols al sistema.
L’aposta autonòmica s’ha acabat. Els fets no només ho certifica, sinó que els promotors de vies alternatives, com la federalista, veuen com el govern espanyol, amb la complicitat del primer partit de l’oposició, han trencat i enterrat definitivament la idea d’una transició pactada i la construcció de l’Estat de les autonomies.
Veure com ERC-Reagrupament-Si, demana reiteradament formar part de la Comissió de secrets del Congrés espanyol, no només és ple d’indignitat per la seva insistència, sinó perquè els espanyols tenen clar que no poden donar informació secreta a aquells que no volen formar part de l’Estat espanyol.
Veure com CiU no només hi és en aquesta Comissió de secrets, sinó que gaudeixen del privilegi de representar a Espanya amb passaport diplomàtic i plenipotenciari espanyol. Això només és possible des de la certesa espanyola que qui ho fa, ho fa des de el més absolut convenciment que treballa per Espanya i amb un Catalunya autonòmica.
Formar part de les institucions espanyoles dins del territori català, ho fem per imperatiu legal i pel dret de conquesta espanyol, que ens ho ha imposat com única forma legal. Trencar aquesta legalitat només és pot fer substituint-la per altra. Començar a des legitimar-la, si més no amb la nostra presencia, ha de formar part de l’estratègia per la independència, i fer-ho fora de Catalunya, ara és urgent.
“Que fa un jutge independentista” formant part d’un Tribunal que ha de jutjar si el poble català és sobirà. No te sentit i per això El jutge Santiago Vidal expressa que l’únic paper conseqüent és rebutjar ser col·laborador actiu i necessari per no legitimar les sentencies provinent d’un Tribunal espanyol.
Que fa un diputat català, independentista, dins d’un Congrés on tothom és espanyol, discutint accions que beneficien o no a territoris que no són Catalunya, presentant mocions a favor de Catalunya que seran rebutjades. Que fa un independentista que accepta la discriminació directa de la seva llengua i accepta comunicar-se amb la llengua dels dominadors i dominants.
El jutge Santiago Vidal, ens ha mostrat el camí. Ara el nostre procés necessita que sigui legítim i legal i de moment els que col·laboren amb les institucions espanyoles fora de Catalunya no només no ajuden sinó que continuen legitimant les decisions politiques que volen la destrucció competencial de Catalunya i de la seva sobirania.
Prenguem-ne bona nota. Rebutjar formar part de les institucions espanyoles, ha de ser l’actitud d’aquells que defensen que els catalans tenim dret a decidir. Fer-ho per dignitat i coherència patriòtica també.
RSS Feed
