El voltors com au carronyeres que són, i després del NO de les CUP, és llençen a la jugular per traure’n redit polític.
La presumpta esquerra catalana. La que ha governat 28 anys a Barcelona amb els socialistes espanyols. Els que han governat Catalunya amb dos tripartits i dues legislatures. Els que tampoc han estat aigua clara. Els que han usat les portes giratòries amb normalitat. Els que han callat quan la corrupció afectava a propis i estranys, d’esquerres volem dir. Són els que ara ens diuen que tenen la solució a tot plegat.
Reforma constitucional, dret a decidir, consulta pactada sense efectes jurídics i un front d’esquerres és el camí i ho diuen sense la més mínima vergonya.
En Joan Coscubiela, en Coscu pels amics, ofereix ara, un projecte alternatiu transversal davant la política de blocs identitaris. Professor d’Esade, escola privada per empresaris, ens vol donar lliçons de transversalitat. Tothom ho sap, les esquerres no poden ser per idiosincràsia i ideologia transversals. El que si que són, és sectaris i excloents. La seva transversalitat és pura propaganda. Com a molt la seva transversalitat pot ser espanyola i enemiga dels drets catalans.
Ho varem dir hi ho tornem a dir. El veritable enemic del procés per la independència de Catalunya és Podemos i els seus muntatges. Podemos des de les opcions creades per desmuntar el procés ha triomfat. La CUP n’és la mostra i la verificació són declaracions com la de l’Arrufat dient que si votava votaria a Si que és Pot.
El següent pas és tant obvi com evident. Primer trencar el moviment social. La ANC i Òmnium s’han d’autoimmolar com element aglutinador i de lluita. Les declaracions del Sánchez i de Cuixart ho deixen clar. Segon pressionar ERC per evitar la unitat del independentisme organitzat. Tercer forçar declaracions com las del Tarda per trencar-ho tot. Quart començar el relat impossible que cal lluitar pel dret a decidir, un referèndum pactat i qui ho de portar a terme són l’esquerres espanyoles i catalanes, i que un front entre Podemos, ERC, la CUP, i la part bona del PSOE, ho pot fer possible.
ERC pot caure en el parany. Fins i tot és possible que els seus anàlisis i analistes diguin que millor separats, encara que no sigui per guanyar la República, però si per fer el sorpaso definitiu a CDC, i guanyar la Presidència autonòmica i restringida de Catalunya.
CDC, s’ha mullat i els termes en que ho ha fet els honora. Tancament de files al seu President i aposta si ERC vol per la unitat transversal, i aquesta si que és transversal, per una nova candidatura de país i per la independència.
Ni xantatges ni imposicions. Ens enfrontem a una segona volta amb tots els ets i uts. Guanyar o perdre, com diria Shakespeare. Guanyar una presidència sense continguts o la República de Catalunya.
Arribar on som ha tingut però la virtut de situar a tothom. Ara només queda pendent que ERC decideixi i sense subterfugis el canto on vol ser. ERC sap perquè, tot i que des de fora, ha governat amb CiU aprovant pressupostos, que sense independència res de res. Saben el pa que si dona. Ni cinc de calaix i la clau dels calerons en mans de Madrid.
ERC pot dir si a la unitat i reeditar Junts pel Si, ho per contra pot clavar la “puntilla” definitiva al procés i per uns quants anys. ERC ara a de decidir, com ho han fet els de CDC i les CUP, no fer-ho seria una burla a tots els patriotes que varen votar a Junts pel Si i als enganyats de la CUP. Una declaració de Junts pel Si també seria d’agrair.
RSS Feed
