L’Estat espanyol fa més de tres-cents anys que s’està construint. Fins i tot desprès d’un cop d’estat, d’una guerra civil i d’una de mundial. L’estat espanyol ha resistit i continua la seva marxa. El d’ara, “democràtic”, juga en primera divisió del mon mundial democràtic, i si no fos perquè són uns maldestres, la marca Espanya seria apreciada i valorada com una de les millors, Catalunya de moment en forma part.
Per tant tenim un Estat, un govern espanyol, una constitució espanyola, una fiscalia espanyola, una justícia espanyola, un consell assessor nacional espanyol, un tribunal constitucional espanyol, una guàrdia civil espanyola, una policia “nacional” espanyola, un codi penal espanyol, un Congrés espanyol i un Senat espanyol. Caldria afegir l’estol de funcionaris advocats i assessors d’estofa variada, per completar el potencial que representa l’Estat espanyol. No comptabilitzem instituts com el Banc d’Espanya i col·legis professionals. El resultat és un Estat espanyol on la diversitat brilla per la seva absència.
Doncs be, Catalunya, millor dit el govern de la Generalitat de Catalunya amb el president Artur Mas al capdavant i 2.305.390 catalans exercint de ciutadans lliures, més 40.000 voluntaris i voluntàries si van enfrontar.
El Tribunal constitucional espanyol va acceptar admetre a tràmit impugnar un procés de participació ciutadana sense cap tipus d’efecte jurídic, a petició del govern espanyol. La resposta ha estat fulminant. Els catalans amb la direcció i organització de la Generalitat hem votat. Aquest fet ha estat el primer trencament institucional, polític i popular dels catalans amb la legalitat espanyola. Una consulta de participació ciutadana ha estat determinant per visualitzar el poder que tenen els ciutadans quan els mena un objectiu.
Quan tot un seguit de lleis i disposicions oprimeixen i ofeguen llibertats bàsiques, com el dret a decidir el futur d’un poble, és inajornable transgredir aquestes lleis i disposicions. El dia 9 tothom que ho va voler va transgredir la legalitat espanyola. És la voluntat d’un poble, mitjançant el vot, qui determina i qui vol que el representi. Les lleis les fan els vots i només poden servir als votants, mai a l’inrevés.
El diumenge 9 de Novembre, i superant prohibicions, amenaces i una logística forçada, els catalans varem dir dues coses; primer el poble català vol ser un subjecte polític per decidir cap on anem i segon per aquesta travessa ens cal que tothom o el màxim de gent estigui a bord del vaixell de la independència.
La resposta del govern espanyol ha estat la previsible. NO ha negociar un referendum amb ets i uts. NO ha reconèixer altra sobirania que no sigui la espanyola i NO ha tot el que suposi anar contra la unitat “sagrada” d’Espanya. Ara, els legals i legítims representants dels catalans, tenen un mandat clar i nítid, acabar el procés.
RSS Feed
