Han saltat les alarmes. Andalusia ha obert el meló per que tothom sàpiga que el franquisme és ben viu. El feixisme estructural i institucional del Estat espanyol ara camina sense avergonyir-se de les seves arrels.
D’aquells fangs, la transició, legitimant el franquisme i als borbons, malgrat 37 anys de pau simbòlic, avui tenim, i ara sense matisos un retorn al passat del que les esquerres espanyoles no se’n fan responsables.
A alguns els hi ha entrat una certa por. El feixisme s’ha conjurat per fer-se amb el poder polític a totes les institucions. La reconquesta castellano cristiana torna a cavalcar, contra Catalunya i contra Catalunya. Ho tenen clar sense Catalunya, són morts i fins i tot haurien de treballar.
Han oblidat que el PP és franquisme. Mai l’han condemnat, mai han entomat cap acte de perdo per un cop d’Estat feixista, mai han proposat una reconciliació oberta, sense retrets i començant la nova casa amb nous fonaments, mai han restituït res a les víctimes del franquisme desprès de la guerra civil, mai han censurat i prohibit el feixisme i falangisme. I malgrat aquesta historia tothom a pactat i legitimat al PP.
Oblidar que el PSOE ha governat i fins i tot amb majoria absoluta i que a la practica va fer el mateix que els del PP; no prohibir el feixisme, no il-legalitzar el culte a Franco, utilitzar els mètodes feixistes per defensar l’Estat, GAL, avalar l’iniciï de moviments com Ciutadans a Catalunya, per afeblir el sentiment català, no defensar la riquesa cultural i identitaria dels pobles peninsulars, són accions i fets d’una llevo del que ara tenim.
A Catalunya els que van d’esquerres, avui tenen una pressió afegida. Govern espanyol d’esquerres, o una arribada gairebé inevitable, diuen les enquestes, del feixisme, prenen el poder públic. El del Estat mai l’han perdut.
Els d’esquerres unionistes a Catalunya ho tenen clar, millor Pedro Sánchez que Casado, Ribera o qui sigui d’aquest cercle. Són els comunistes integrats avui a Podemos, Comuns de Catalunya, els socialistes del Iceta per suposat són els primers que esgrimeixen i demanen el front antifeixista. Són els mateixos que lluiten aferrissadament per defensar l’Estat, prohibint, alguns, el dret d’autodeterminació.
El problema el tenen els que van d’esquerres, progressistes, demòcrates i al mateix temps volen la República catalana. Junts contra el feixisme i separats amb l’essència més democràtica del mon, el dret a decidir. Un bon trencaclosques.
El conflicte mental està servit. PP, PSOE i Ciutadans junts i conjurats per defensar el regim del 78 i la derivada major, l’Estat espanyol. El 155 en va ser una bona mostra. Sembla que només els separa una visió social, però els uneix la Espanya gran i lliure.
Mala peça al teler pels d’esquerres catalans i pro independència. Oblidar que els catalans cada cop que hem fet front amb els unionistes espanyols d’esquerres sempre hem rebut és una temeritat. Varem rebre al 31, al 34, al 36, durant 38 anys i ara si apostem per fer un front antifeixista, tornarem a rebre, sobre tot perquè mai serà, ni pot ser, un front per canviar o reformar la Nació espanyola a la que ni el feixisme, ni les esquerres espanyoles si posen be.
Catalunya i per sempre més a d’oblidar fites per ajudar als espanyols a canviar, sobre tot quan la seva dèria històrica és anorrear-nos. Castella a aconseguit la uniformitat a reu de la Península menys a Catalunya. Els catalans mai serem espanyols i mai serem acceptats com a tal si no hi ha renuncia a ser el que som.
La nostra digna i legitima petició a exercir el dret a decidir, a desfermat les ires dels espanyols. Pitjor, ha posat al descobert les seves misèries. Ells són el que són i nosaltres no ho canviarem. Per tant és hora de tenir clar que barrejar-nos, ni que sigui per solventar els seus problemes, com sempre el resultat serà que els que rebrem serem nosaltres, amb més LOAPA, amb més recentralització de competències, o amb un buidatge de les mateixes.
Independència, República catalana i dotar-nos de totes les formes possibles a Catalunya per impedir que el feixisme aterri a casa nostra, és la nostra feina i si ens volen ajudar benvinguts siguin, però han de saber que al feixisme només se’l combat amb més drets, amb més transparència, amb més democràcia i respectant el dret que tenen tots els pobles a decidir el seu futur. Aquesta és l’única forma de combatre el feixisme. La resta com sempre més del mateix.
RSS Feed
