El mon de l’esquerres sempre ha tingut el problema de la raó i de qui la te més grossa. Divisions, fraccions, entrisme i cainisme, han estat llurs designis. Tots volen encertar i ningú admet que senzillament la cagat. L’oferta de les esquerres sempre ha estat exuberant i minoritària. Al menys a Catalunya.
Els d’Iniciativa, han celebrat el seu conclave per substituir l’Herrera i la Camats. Després d’anys de ser la crossa dels socialistes i aprofitant la seva deriva, la crisis, el moviment dels indignats i el moviment per la independència i dret a decidir, van treballar amb un cert èxit per renéixer del seu ocàs.
Barcelona en comú, plataforma liderada per Ada Colau i amb el suport logístic d’Iniciativa i Podemos, va ser-ne el primer pas. Els comunistes renovats, com Carrillo al seu temps, han comprovat que sense la unitat de les esquerres mai arribaran al poder total o hegemònic. Hem d’afegir que el seu triomf a Barcelona va ser gràcies a la miopia i misèria política de ERC i CDC.
Sumar Podemos, BCN en comú, Catalunya si que és pot, Iniciativa, Esquerra Unida, la PAHC, Procés Constituent i Equo, més moviments veïnals i una part significativa del sindicat CCOO, pot convertir-los en hegemònics en molts indrets, és ara l’objectiu estratègic. Les retallades de Madrid a Catalunya, la recentralització competencial, els interessos del FLA, els recursos al TC, la manca d’inversions a Catalunya, els hi és igual.
La llibertat, la solidaritat, la igualtat són títols magnífics, que només s’aguanten al paper. El silenci sobre el recurs d’Espanya al TC per impedir l’ajut a les famílies per causes de pobresa, els hauria de posar en peu de guerra. Cap mobilització. Cap resolució recolzant al Govern de Catalunya. Cap protesta de calat. Són el que són i existeixen per fer els que se’ls hi ha encomanat. A canvi, com els de la Syritza, formaran part de l’engranatge.
El problema d’aquesta suposada esquerra, és que no casa amb la independència. El referèndum pactat, impossible, hi ho saben, però n’és el seu ham.
Alguns poden dubtar. Però cap dels components del futur artefacte vol la independència de Catalunya. Defensen, si, almenys una estona, el dret a decidir. Per cert dret que passarà a l’oblit immediat si el PSOE s’avé a fer un Govern a la Valenciana.
Que ningú s’autoenganyi, el nou artefacte és i serà netament estatalista i nacionalment espanyol. Unes esquerres com cal practicarien l’ internacionalisme de classe i lluitarien contra tota classe de nacionalisme. Fins i tot renuncien a la construcció Europea dels pobles sense Estats i amb una sola nacionalitat, la Europea.
El nou artefacte que sorgeixi de les aliances tàctiques o estratègiques, només pretén la seva hegemonia. Trencar Junts pel Si, situar a ERC i les CUP com valedors de CDC, serà l’objectiu. Tasca que ja varen començar l’Herrera i la Camats. Pablo Iglesias, Coscubiela, Franco Rabell, Fachin i la Gemma Usabart, la van completar amb una campanya contra el President Mas, d’odi i misèria.
De moment Catalunya és una “región española” i per aquests nou conglomerat dit d’esquerres en serà tasca fonamental mantenir-ho tal qual. El missatge d’autodeterminació és fals.
La previsió a curt termini, serà el ressorgiment d’una consulta descafeïnada i ofertes autonomistes. Aquests, també saben que una Espanya sense Catalunya, tal com ho és ara, és inviable i s’haurà de reconstruir de dalt a baix. La independència de Catalunya resumint-ho, suposarà la fi de l’estatus d’unes esquerres que només viuen, i treballen per acabar amb Convergència Democràtica de Catalunya. La lluita la reserven per evitar que Catalunya decideixi el seu futur. Evitar la independència de Catalunya, fa estona que ja és tasca sagrada de les dretes i esquerres espanyoles.
La Catalunya del futur no serà d’esquerres, ni de centre ni de dretes. Serà el que els catalans i catalanes decideixin lliurement. Exactament com passa als països democràtics i civilitzats, com per exemple Anglaterra i el Canada.
Tot ens fa pensar que aquesta colla, barreja d’intel·lectuals, progrés, arribistes, trepes i enlluernadors de la classe treballadora, són els substituts dels envellits socialistes, la qual cosa confirmaria que aquesta esquerra té el mateix objectiu que els del PP, acabar de construir la seva nació Espanya. I per tots els indicadors monàrquica.
RSS Feed
