El PP, Ciutadans, PSOE amb Susana o Pedro Sánchez per molt que parli de “Nación de naciones culturales”, són i representen el front espanyol contra el reconeixement dels catalans com un poble qualsevol que té dret a decidir el seu present i futur. Ahir PP i PSOE van votar la “Llei de Seguridad Nacional”. Avui PP, PSOE i Ciutadans no al Referèndum pactat. Són dignes successors de l’ideològia franquista i borbònica. Primer Espanya, segon Espanya i tercer tot el que calgui per la unitat d’Espanya.
Passar de la “legalitat” franquista, que no legitima, a la legalitat del 78 va ser possible perquè el franquisme i la seva “legalitat” provinent del cop d’estat del 36, mai és va qüestionar.
Que ningú s’enganyi, els de Unidos Podemos, si, volen i estan d’acord amb el Referèndum, ara bé, sempre, i diem sempre que sigui pactat amb l’Estat espanyol. Un matis que no amaga les preferències unionistes del Pablo Iglesias i la correspondència catalana. La proposta pactada per quan ells tinguin el poder de l’Estat espanyol. De rissa o per plorar. Per triar.
Castella, Galicia, Euskadi, el País Valencia i ses Illes, els que governen, ni és plantegen cap altra decisió que no sigui el regim del 78, ni fer costat als catalans. Els primers en dir-ho obertament han estat els del PNB al seu Parlament. Els hi va el seu Concert Econòmic, privilegi on els hi hagi, des de la raó espanyola que diu que tots som iguals.
No hi donem més voltes. Espanya el seu Estat i totes les sangoneres necessiten dels 8, 10, 12, 14 o 16.000 milions d’euros. Tant s’ha val. El que ells no generen ho han de treure d’altres llocs i sembla que Catalunya rep com sempre la pitjor part.
Quan les lleis fonamentals, i el repartiment dels diners és fan des de la Moncloa i Congrés, per cert a Madrid, el terme autonòmic és converteix en una broma, que serveix per apuntalar el franquisme modernitzat a través de la brigada Aranzadi i uns partits que van decidir que abans que la gent Espanya i els seus privilegis.
Euskadi, Navarra, Ceuta, Melilla, Canàries, territoris singulars i privilegiats. Tot a costa d’una Mediterrània treballadora i espoliada. La resta simplement subvencionats. Són Catalunya, el País Valencia, i les Illes Balears, bàsicament, el motor d’aquesta Espanya monolítica, centralista i “subsidiada”.
Resumint, els que ens estem jugant avui és ni més ni menys que construir una Catalunya amb futur. Els espanyols unionistes és juguen la seva pervivència com Nació, el manteniment de privilegis i el poder que suposa decidir on, quan i com és gasten els diners espoliats.
El front unionista, no permetrà que Catalunya exerceixi els seu dret d’Autodeterminació. Som al final del recorregut per pactar res. Espanya i els seus com sempre disposats a tot. Els catalans només hem d’estar disposats a utilitzar la democràcia i les urnes. Això si, la defensa de la democràcia i urnes, si arribes el cas, ha de ser determinant, al carrer o on faci falta.
Caixa o faixa, i si perdem que sigui tant dignament com sigui possible. Com ho van fer els lluitadors per la llibertat un 11 de Setembre del 1714, fet que avui fa possible que els catalans d’ara defensem el que és nostre, amb el convenciment que després de més de tres segles amb la Nació espanyola i els seus espanyols, els catalans no i tenim res a fer. Guanyar o perdre. Ni més ni menys i si perdem calcem-nos. Plorarem i molt.
RSS Feed
