El dia 10 de Juliol del 2016, tot una colla de ciutadans de Catalunya van referendar amb la seva decisió unipersonal que un nou partit, Partit Demòcrata Català, esdevingui l’eina per aconseguir la independència de Catalunya en forma de República.
Un fet que ha permès recuperar ganes, forces i generar complicitats per la dura, duríssima tasca que ens ve al damunt. Alguns, i pel que llegim i escoltem, han tingut un cobriment de cor, lleu pels patriotes, i greu pels enemics del poble català. No si pot fer res. Tampoc cal perdre-hi gaire temps per rebatre’ls.
Militants de CDC, de Reagrupament, provinents d’altres partits i fins ara no adscrits, han estat capaços d’entomar un llegat no gaire digerible de CDC, perquè vulguem o no l’Operació Catalunya, utilitzada de forma miserable per uns i com a tontos útils per altres havia quallat.
El nou partit, és nou de trinca. La catarsis per fer-ho possible té un nom, Artur Mas i Gavarró. El President Mas, lluny de la comoditat i d’agafar-se a la cadira, ha mostrat a propis i estranys que calien noves eines per guanyar la partida. Mas va escoltar i va proposar que la UNITAT era la via per guanyar. Mas, va tenir clar que amb CDC no guanyaríem la batalla a l’Estat espanyol. Calia una refundació i calia una nova organització. Només les gran estadistes amb els seus errors tenen la capacitat d’adequar la política i les eines a cada moment.
El divendres dia 8 de Juliol del 2016, CDC, amb els seus moments de gloria i amb els que no ho són tant, els seus militants van decidir que formes part de l’historia. El President Jordi Pujol també.
El dia 9 els congressistes, van obrir en canal les ponències. És va debatre, és va transaccionar, és va pactar i el que és més important, tothom, insistim tothom, va poder dir la seva, sense limitacions i sense cap restricció. El diumenge 10 el plenari va ratificar els objectius, el programa i els estatuts. Naixia el Partit Demòcrata català.
El nou partit neix, amb uns objectius clars; Independència, Justícia Social, República i on la transversalitat suri i condicioni al nou partit. Un partit que vol treballar per una Europa millor.
La part estatutària, determina que la nova formació vol desfer-se del vell model convergent. Democràcia i participació. Transparència i control. Nou finançament. En definitiva un partit nou allunyat de la vella política i amb uns objectius de país d’acord al que la majoria de catalans volen.
Els unionistes espanyols, segur que continuaran amb les seves campanyes difamatòries per intentar avortar el que segur serà determinant en un futur immediat. Lligaran el nou partit amb CDC. Insistiran amb la corrupció i els Pujol. Els tontos útils o potser ara i desprès del que sabem i és públic no tant, faran el de sempre, tot i que vulguin situar la comtessa amb termes ideològics.
Ens volen situar a la dreta o al centre dreta. Fins i tot avui dia 13, el Pedro Sánchez ha convidat al Rajoy que tracti amb el PDC que són els seus homòlegs. ERC, sembla que més sibil·linament fa el mateix. La resta segur que és passaran quatre pobles i de frenada, tant s’ha val. El PDC, ha sortit per guanyar i per guanyar-ho tot, i això fa por, ho entenem.
Fem por perquè sabem el que volem. Fem por perquè no tenim motxilles amb pedres. Fem por perquè els objectius politics són clars nítids i sense matisos. Fem por perquè a les properes eleccions, les que siguin, hi serem. Fem por perquè la tranversalitat, lluny dels mots esquerra i dreta, és el nostre fanal. I sobre tot fem por perquè ens hem regenerat da d’alt a baix i els que entomen el nou repte estan preparats i disposats, com aquells patriotes que al 1714 varen defensar Barcelona, Catalunya i les seves llibertats, ha ser-hi fins el final.
Un associat que ara és posa a treballar per un nou partit que ha de situar-se al servei del President Carles Puigdemont, el seu Govern i Catalunya.
Boi Fusté i Carbonell