
Les eleccions municipals del 2015 ens van deixar un quadre significatiu per pensar que proclamar la República catalana era possible. Però no ni va haver prou. Ara ens cal, a les properes reblar el clau.
Estem segurs que les eleccions municipals del 2019, seran històriques. El seu resultat no només clarificarà els suports per la independència, la República catalana, o pel manteniment com una regió dins d’Espanya, serà, ho poden ser, la certificació substitutiva del Referèndum que mai han volgut pactar.
A les municipals del 2015 el resultat va ser prou evident per sentenciar que catalanitat, gestió i suport institucional, esdevenien el tronc fonamental.
CiU, malgrat el relat del 3%, va ser la primera força amb 669.781 vots, 3.336 regidors, 436 alcaldies, 42 alcaldes més en altres municipis, amb un total de 858 candidatures de 948 possibles. Un èxit notable tenint en compta que UDC amb el seu Duran eren ja un llastra així com la utilització banal d’unes retallades de Govern imposades.
ERC amb un tercer lloc i que va fer possible la construcció de l’AMI (Associació de Municipis per la Independència) fos una realitat. 510.080 vots, 2.382 regidors, 259 alcaldes, 76 amb altres municipis, amb un total de 715 candidatures de 948 possibles.
Les CUP són la darrera força, cert però no per això menys importants a l’hora de sumar. 221.824 vots, 19 alcaldies, 361 regidors, amb un total de 143 candidatures de 948 possibles.
Els del PSOE, 121 alcaldies. Els Comuns 23 alcaldies. Els del PP, 1 alcaldia. Els de Ciutadans 0 alcaldies.
Ras i curt el mon sobiranista i catalanista, encara no amb un programa municipal èxplicit a favor de la República catalana, té el deure de revalidar els resultats del 2015 i deixar clar que la República catalana amb unes eleccions municipals ha de ser l’objectiu.
Hores d’ara els substituts de CiU, més ERC i les CUP sumem, tot i que no explícitament per la República, majoria als municipis, 714 de 948, el repte és arribar als 800 per la República. Fer-ho possible només depèn de que tinguem clar, primer que amb Espanya no hi tenim res a fer i segon que el futur l’hem de construir nosaltres. Ni més ni menys.