De moment ni República, ni restitució de res que no sigui la legalitat espanyola , amb l’acceptació inclosa de totes les institucions que se’n deriven del Estat, amb els borbons inclosos. Per moltes declaracions impactant que fem.
Quim Torra, i és cert, mai s’hagués pensat que acabaria sent President de la Generalitat autonòmica de Catalunya. Va ser la quarta proposta que els guanyadors del 21 D van fer seguin les ordres del jutge Llarena.
Torra és voluntat amb una certa dignitat quan reclama l’1 i 3 d’octubre. Torra però comença a tenir la imatge del dispers i d’ocupar un lloc que mai hauria d’haver ocupat. Reclamar l’1 d’octubre i no implementar el seu mandat senzillament és d’una incapacitat com per dimitir. Els de ERC si més no, obertament i han renunciat. Res a dir. Ja s’ho trobaran.
El pitjor que li pot passar a un polític és ser incapaç de complir les seves propostes i amenaces. Pitjor, renovar-les creien que la ciutadania tragarà. Se’n diu credibilitat i lideratge. Recordar les paraules del President Puigdemont, “Referèndum o Referèndum” i el varem fer, val el posar-nos a les ordres del President seguin les seves propostes; Consell de la República i La Crida.
Quim Torra, ara President, cosa que segur no voldria, n’estem segurs, s’està comportant exactament com un bon President autonòmic, malgrat declaracions i amenaces. Una pretesa negociació bilateral, unes declaracions protestatives de denuncia, un continu ofegament econòmic, uns incompliments històrics dels seus PGE, una repressió judicial i policial mantinguda, presos politics a la presó i exiliats, serien prous elements com per trencar amb Espanya i implementar la República.
Esperar la sentencia del procés, perquè serà una causa general sobre el procés, com diu ara el President per implementar el que sigui, ara mateix és una amenaça fàtua i el que és pitjor poc o gens creïble.
No només no és legisla com un Estat, malgrat que el govern espanyol i el seu Tribunal anomenat constitucional ho impedís, sinó l’únic que fem són gestos que mai és tradueixen en fets.
Com podem admetre que Sánchez digui que vindran a reunir-se a Catalunya i la resposta, perquè no els hem convidat nosaltres, sigui que proposem una reunió de Govern autonòmic a govern espanyol. Demencial.
Com podem admetre escoltar a la fiscal espanyola des de Barcelona dir-nos que la causa contra Catalunya continua amb els nostres Alcaldes i no fer res.
Amenaçar que farem, el que sigui, desprès de la sentencia, com a mínim se’n desprenen dos elements i cap d’ells bo. El primer és que s’accepta que la justícia espanyola que ha incoat tot un procés judicial repressiu, és just i d’aquí que alguns esperen una sentencia justa. De bojos, saben com les gasten a la justícia espanyola. Segon quan un va amenaçant i no compleix és un boca moll. El novembre s’acaba d’aquí set dies, només és un recordatori.
Veus, que malgrat la sentencia s’ha d’acabar la legislatura com si l’únic que importes siguin les cadires. Sembla que la efectivitat és basa amb l’autonomisme impostat fen-nos creure que ens governem. Doncs no, ni tenim la Hisenda, ni capacitat d’endeutar-nos, ni capacitat legislativa per superar la cotilla espanyola.
Utilitzar la dignitat i no exercir-la és el pitjor que és pot fer. Això ja ho fan els unionistes espanyols a tot el seu entramat de poder. Si vostè no pot implantar la República seguin el mandat que vostè reconeix del 1 d’octubre, expliqui’ns el perquè, si no pot restituir al President Carles Puigdemont dígins perquè i desprès per dignitat plegui i engegui a dides a qui sigui. D’això se’n diu dignitat i servei als que van complir i que ara són a la presó i exili. Ni més ni menys.
RSS Feed
