Un bon grapat de catalans circumscrits a partits i organitzacions, són, seran i hauran estat determinants per obrir debats, que molts espanyols de tot pelatge, interessadament van voler i volen tapar i silenciar. Com passar de la dictadura franquista a un regim democràtic per construir un nou regim, el del 78, que mai ha estat nou.
Els debats oberts, alguns dels quals, encara estan rebutjats o silenciats per les direccions d’alguns partits que tot i no voler-ho, no poden impedir la seva actualitat. Debats que cada dia serà més presents i inevitables.
Reformar la Constitució. Paper del exercit a la Constitució. Estat aconfessional o no. Monarquia o República. Legalitat de la Fundació franquista o no. Legalitat de partits neonazis com la Falange o no. Condemna del regim franquista o no. Dret de vaga o no. Dret universal dels pobles a la Autodeterminació. Drets basics o supeditació al poder institucional del Estat.
Espanya i el seu Estat no ha fet res més que allargar la dictadura franquista amb una transició com la que és fa a la família quan moren els pares i els fills hereten. Un relat per dir-nos que ara ja són més de 80 anys “vivint en perfecta harmonia i concòrdia”.
El problema és, que en temps de la dictadura la concòrdia era una fal·làcia, i la pau és mantenia per la força. Una part de la societat que va tastar les mels de la guerra i repressió posterior, van plegar veles i van assumir que millor viure indignament que morir per no res, o per no canviar res. La por ho feia possible. Una por que noves generacions han relegat.
La transició, que pretenia ser un pacte entre cavallers, i construït sobre la victòria eterna del franquisme, malgrat una Constitució aparentment democràtica, té un relat que fa aigües per tot arreu.
Catalunya i els catalans per la independència, hem construït un relat ple de raons que trenca el del 78. Democràcia i valors universals per reclamar drets que la Espanya decimonònica mai assumirà, que no sigui només sobre el paper.
Estem posant en debat permanent la transició i el seu regim resultant. Fins i tot potser haurem acabat amb un bipartidisme encarregat de vetllar per les essències pàtries.
Els catalans independentistes, hem fet i aportat al conjunt dels pobles peninsulars, elements revolucionaris, de canvi i democràtics, però sobre tot hem estat els catalitzadors per saber quin és nivell democràtic dels espanyols que no admeten la força de la raó i que el mon és molt més ample.
Avui qui vol ho pot saber. Espanya no és un Estat de dret i la seva democràcia té el mateix nivell que el de la corrupció. Espanya apalliça i posa a la presó gent per les seves idees i per posar urnes. Qualsevol demòcrata amb aquesta carta de presentació en tindria prou per saber que els independentistes hem obert en canal les deficiències democràtiques d’Espanya i el seu Estat.
RSS Feed
