Temps enrere, amb un post, varem dir que el PSOE era un partit amortitzat i el seu servei per consolidar la “democràcia” franquista havia finit.
Podemos, resultant d’un moviment sense un control clar, eren els escollits per substituir la social democràcia del PSOE. Lamentablement els seus errors politics i un gra massa de personalismes, ho estan retardant. Un impàs que alguns gerros xinesos del PSOE i barons utilitzen per intentar renéixer de les cendres com au Fènix.
Inicialment l’anàlisi és reduïa al entramat i trampolí dels quadres del PSOE al mon del Ibex 35. Corrupció i unes posicions massa claudicants amb el franquisme s’afegeixen a un PSOE incapaç d’oferir cap projecte abans i durant la crisis econòmica. Per descomptat també incapaç de cap reforma que pugues suposar que els catalans abandonin la seva obstinada pretensió de fer realitat el que un dia Francesc Macià proposava.
Coronar al Rajoy i fer del PP l’eina que controla l’Estat, serà el darrer servei del PSOE al regim del 78. El PSOE, tot i tenir l’inestimable ajut dels hereus del franquisme, té els dies comptats. No poden ocupar l’espai de la dreta i el de l’esquerra sembla que a Espanya té un nou amo.
Faran primàries per triar secretari general. Sánchez i Lopez van ser els primers en postular-se, Diaz la darrera. L’aparell marca el timing. Fa i desfà i tot per perpetuar el regim del 78. Són amb el PP els constitucionalistes ungits per dir-nos als catalans que som espanyols, que el poder de decisió és a Madrid i que res farà possible modificar aquest escenari.
Ens hauria d’impostar ven poc, com els hi va i aquí trien de secretari. De fet, i estem convençuts, una part de la militància socialista, de bona fe, encara creuen que el PSOE te un paper a jugar en el taulell espanyol i des de aquí ens permetem dir-los que ningú, insistim ningú que no siguin els continuadors de la saga “felipista i guerrista”, prendrà les regnes del partit. Els fets que són tossuts, ens mostren fins on estan disposats a arribar els seus líders. Ni tenen principis, ni tenen paraula. El que si tenen clar és una avidesa per ocupar i mantenir un “modus vivendi” lluny de les oficines del INEM.
Si guanya la Susana Diaz, el PSOE farà el que fins ara. Apuntalar l’Estat al preu que convingui. La supervivència dels seus politics, fen us de les portes giratòries, te un preu que els lliga de peus i mans.
La victòria de la “Sultana” seria la victòria del aparell. De fet seria la victòria d’aquells que no volen que Espanya i el seu Estat tingui cap altre projecte que no sigui més monarquia i més neo franquisme.
La seva victòria, seria un daltabaix dins la militància socialista. Els militants i votants, a dia d’avui encara no entenen que el PSOE hagi donat el poder al Rajoy i al PP i l’excusa patriòtica no cola. Cal suposar i no ho diran que tot plegat és per front al que està succeint a Catalunya. Ni va de govern, ni d’estabilitat, ni de recomanacions europees. Les dretes i esquerres, PP i PSOE, espanyoles contra els catalans. Ells si que ho saben, Espanya sense Catalunya s’ha de reinventar totalment.
La victòria del Sánchez, tant hipotètica com inversemblant, seria un terratrèmol de grau set. Sánchez no és la proposta de l’aparell. És pitjor, Sánchez és l’únic líder socialista que va mantenir el tipus i va di no és no. Però tampoc va tenir cap escrúpol a l’hora de pactar amb Ciutadans.
Podríem dir que Sánchez va estar al mateix nivell d’aquell que un dia va dir posarem les urnes i és van posar. Per cert histories diferents. Un defenestrat i lluitant per tenir el comandament del partit i l’altra content perquè segur que les urnes és tornaran a posar.
Sánchez ja no representa al partit. Sánchez que hores d’ara té, si més no mediàticament, un suport gens menyspreable de la militància, te tots el números per perdre. Segurament que per poc, però no ser el triat de l’aparell ja les te aquestes coses.
Si guanya la “sultana” guanyen l’aparell, els gerros i els funcionaris del partit. Sánchez directament va a la paperera, no de la historia, a la del reciclatge. Si guanyes en Sánchez, també hauria perdut. Ell no te cap possibilitat ni força per imposar-se al Congrés de l’estiu ni per derrocar la força institucional que te ara mateix el PSOE.
Tot apunta que l’amortització definitiva del PSOE vindrà de la ma de la “sultana”. Tot va començar a Andalusia i tot acabarà allà mateix. Andalusia va tenir tot el poder de l’Estat i no només han estat incapaços de convertir-la en la locomotora democràtica i industrial, sinó que a dia d’avui i segons la Unió Europea, Andalusia és la pitjor regió espanyola en tots els aspectes.
Arribat aquest punt la divisió, fracció o com vulguem dir està servida, i quan un partit entra en aquesta fase, és pota assegurar que ha entrat en fase de liquidació. Darrerament en tenim un clar exemple. Unió Democràtica de Catalunya.
RSS Feed
